Salm 60

S’empra en la litúrgia dels apòstols per raó del verset: «Porteu-me dalt d’una roca inaccessible», la roca que és Pere; també perquè els apòstols varen rebre l’herència dels qui temen el Nom de Déu que és Jesucrist. Déu, Nostre Senyor, és una torre de refugi i una tenda d’acolliment enmig del desert de la vida. El Senyor és la torre de refugi, la tenda i les ales on el pobre orant es refugia. Tant la roca, com la tenda, prefiguren realitats del Nou Testament.  Crist és la nostra torre ferma, la roca inaccessible, la nostra protecció. Per la veu de l’exiliat coneixem el seu desig de retrobar el seu país i el seu rei. Preguem el Senyor, amb aquest salm, que l’Església de la terra trobi conhort en el cor de Jesús, el seu Rei i el seu Espòs.

L’orant prega amb el cor desolat i lluny del país, en una terra estrangera. Tota l’Església se sent lluny de la pàtria. Ell sap on té el seu cor, encara que se senti lluny del Senyor. Tampoc se sent del tot abandonat perquè confia en Déu. Sant Agustí predica preciosament: «Qui clama des dels confins de la terra és el cos de Crist, l’heretat del Crist, la única Església de Crist, aquesta unitat formada per tots nosaltres» (In Ps 60:3). Certament ell ens ha concedit part en l’herència dels sants, en Crist. El Salm era cantat en el Ordo vetus en la lletania dels sants.

En el camí de la vida cal cantar cada dia l’amor fidel del nostre Déu. El Salm és una pregària, també pel rei. La referència al rei pels cristians és cristològica, perquè el salmista profetitza ja la vinguda del rei messies. Aquest rei per a nosaltres és el Crist. El Pare, per la resurrecció del Fill, ha afegit nous dies a la vida del rei i l’ha fet seure per sempre a la seva dreta.

Els cristians no podem conèixer la victòria, si abans no hem conegut el combat. Per això és cada dia que hem de complir el que hem promès al Senyor. Tampoc un es coneix a sí mateix si no és temptat. El salm és el cant del Cos místic del Senyor, que a despit dels sofriments, sap que el seu Cap ha estat elevat a la glòria del Pare. El Senyor ha mort i ha ressuscitat, i dins del Cos de Crist, cadascú té l’esperança de participar (amb una esperança ferma) de la mateixa glòria del Cap. El Salm és del rei David durant la revolta d’Absalom, el fill estimat. Això ja commou, és la més bella història del rei David.

Senyor Jesús, que sou l’Amor i la Veritat de Déu, vós heu posat fi a l’exili de la humanitat per conduir-la a les altures inaccessibles on resideix la vostra divinitat, escolteu la pregària de l’Església i porteu-la sempre cap a vós, allí on viviu i regneu amb el Pare, en la unitat de l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.