Un salm de després d’una derrota. Molts Pares han interpretat el v. 5: «Un senyal de desbandada» (un senyal per escapar-se dels arquers) referint-lo al signe de la creu gloriosa i salvadora del Senyor contra els dimonis. Després de la derrota del sud, l’oracle és pronunciat i proclama tota l’extensió del reialme de David i la humiliació dels poble veïns. Certament l’oracle sembla una interpolació dins del Salm. Edom segurament es refereix a Petra o Selà, fortificada naturalment. Només el Senyor ens pot portar a la victòria del mal, només amb el seu poder podem vèncer els enemics del Regne, només amb el seu poder, no amb el nostre. L’Església canta el Salm en els seus sofriments i en els seus combats. Les desferres i les derrotes no li fan por car Crist ha vençut el món. El món ha estat donat pel Pare a Jesucrist. Tot li pertany i tot ha de ser redimit. Vindrà dia en què no hi haurà més victòria que la seva.
Sant Agustí fa una curiosa interpretació del salm: és el Crist, nou David, qui parla. La humanitat pecadora ha estat destruïda (els enemics de l’obra de Déu), han tastat la ira de Déu. Només l’estendard de la santa creu salva, només el braç del Senyor salva, i el braç del Senyor és el Verb. I després al·legoritza els noms de l’oracle de les nacions.
Senyor, vós heu sortit al davant nostre per combatre i vèncer els inferns i la mort; no rebutgeu la vostra Església en les proves d’aquest món i sosteniu-la sempre perquè pugui celebrar les vostres promeses. Amén.
Salm 59
Déu meu, ens heu abandonat i dispersat;
esteu irritat. Però, torneu a reunir-nos.
Heu sotragat el país i l’heu clivellat;
repareu-li les esquerdes, que s’esfondra!
El vostre poble n’ha hagut de veure coses dures,
el trastorna aquest vi que li feu beure.
Ens heu donat un senyal de desbandada,
Ens escapem en veure els arquers.
Salveu els vostres amics,
Que ens alliberi el vostre braç, responeu-nos.
Al seu santuari Déu ha donat un oracle:
«Quina alegria! Repartiré Siquem,
amidaré la vall de Socot,
Galaad és meu, és meu Manasés,
Efraïm és el casc que em cobreix el cap.
Judà és el meu ceptre.
Moab és la pica on em rento,
Edom em guarda les sandàlies,
crido victòria contra Filistea».
¿Qui em conduirà a la ciutat forta,
qui em conduirà fins a Edom,
sinó vós, Déu meu,
vós mateix que ens havíeu abandonat,
i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits?
Ajudeu-nos contra els enemics;
l’auxili dels homes és inútil!
Vencerem pel poder de Déu,
ell mateix trepitjarà els enemics.