5 dE MAIG
BEAT JOSEP M. GOMIS I MARTORELL, prevere i màrtir
A la Prioral de sant Pere de Reus
A Barcelona, sense poder precisar el lloc, el martiri del beat Josep Maria Gomis, que havent nascut a Reus (1894), entrà de jove al Seminari de Tarragona. Excel·lí en els seus estudis en teologia, dret i filosofia que cursà a Roma, on fou ordenat prevere pel Cardenal Rafael Merry del Val l’any 1918 i celebrà Missa nova sobre la tomba de sant Pius X. Durant deu anys formà part de la Germandat dels Operaris Diocesans i fou director espiritual del seminari d’Astorga. Passats aquests anys s’integrà de nou a l’arxidiòcesi i exercí el ministeri com a vicari de Sant Pere de Reus. Es lliurà del tot a la catequesi i a l’apostolat de la premsa catòlica. Preocupat per la qüestió obrera divulgava els principis de la Doctrina social de l’Església en el seu temps. Estimava com a bon reusenc la Mare de Déu de Misericòrdia. Sacerdot d’una vida interior intensa, asceta i ple de zel per l’apostolat, des de feia molt de temps el pressentiment del martiri estava en el seu cor i s’hi preparava. Durant la persecució es refugia a la casa d’una familiars del beat Enric, a Barcelona, on fou detingut, juntament amb ell, el dia 6 d’abril del 1937. En el llarg temps que residí a Barcelona no deixà d’exercir el ministeri de manera clandestina. Quan li preguntaren per la seva condició no s’avergonyí de dir: «Sí, sóc sacerdot». Entra a la temible txeca de Sant Elies i només Déu sap com fou la seva mort i el lloc de la seva sepultura i els seus darrers sentiments, ben segur d’amor i d’oblació. El dia 5 de maig del 1937 fou mort i les «coses d’abans» per ell han passat i viu allà on Déu eixugarà totes les llàgrimes i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes.
5 DE MAIG
BEAT ENRIC GISPERT DOMÈNECH, prevere i màrtir
A Sant Jaume de Riudoms i a Sant Sebastià de La Canonja
Nascut a Riudoms l’any 1879, havia estat ordenat prevere l’any 1904 i era ecònom de la Canonja i havent-se escapolit a Barcelona, a casa d’uns familiars, fou detingut, juntament amb el beat Josep Gomis Martorell, el dia 6 d’abril i conduïts a la txeca de l’antic convent de Sant Elies, en la qual trobaren la mort, de la qual només Déu i els seus botxins en són testimonis. Segurament vers els dies 4 o 5 de maig del 1937. Feia molt de temps que el presagi del martiri habitava en el cor i també el pressentiment de glòria. Durant els mesos que visqueren en clandestinitat a la gran ciutat, tant un com l’altre no deixaren d’exercir el ministeri. Era un sacerdot pacient, bondadós i humil que s’abandonà del tot als designis de la providència, que el cridava al testimoni més perfecte, el martiri. El Senyor li va concedir constància en la fe i l’omplí de fortalesa per donar la vida a causa de la Paraula de Déu i del testimoniatge de Jesús.
18 de Maig
SANT PRÒSPER, BISBE
Devastada pels sarraïns a inicis del segle VIII la ciutat de Tarragona, l’arquebisbe sant Pròsper hagué d’exiliar-se a les costes de Ligúria, amb altres clergues i emportant-se, segons la tradició, les relíquies de Sant Fructuós. Es creu que va morir al monestir de san Fruttuoso di Capodimonte, que ell mateix havia fundat. Les relíquies del seu cos es veneren al poble de Camogli. El dia 18 de maig de l’any 1950 el Cardenal Arquebisbe de Tarragona rebia, portades d’Itàlia, unes relíquies autèntiques del sant, per això avui se celebra la seva memòria. En el Martirologi Romà està inscrit el 2 de setembre.
22 de Maig
SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA, RELIGIOSA
Nascuda a Barcelona l’any 1783, després de quedar-se vídua als trenta tres anys, practicà obres de beneficència a Vic i a Igualada. Més tard fundà a Vic la Congregació de les Carmelites de la Caritat per a l’assistència dels malalts i la formació de les noies. Va ser la primera santa canonitzada pel sant Joan XXIII, de la qual va dir en la homilia: “En els estats més diversos de la vida viu heroicament l’Evangeli; mare de nou fills es convertirà en mare benefactora d’innombrables pobres”.
