13 d’agost
BEAT TOMÀS CAPDEVILA I COMPANYS, religiós màrtir i companys.
Missioner Fill del Cor de Maria
A Maldà
A Barbastre, a la vall de Sant Miquel, el gloriosíssim martiri del beat Tomàs Capdevila Miró, de 21 anys, nascut a Maldà, l’any 1915, juntament amb dinou companys més. Tots moriren a flor de joventut. El combat dels religiosos claretians és realment admirable van lluitar fins a la mort i foren fidels. Detinguts i posats a la sala d’acte del col·legi dels escolapis on van sofrir tota mena de penalitats i de privacions, romangueren en la pregària constant, s’exhortaven mútuament a la fidelitat i rebien de manera furtiva l’Eucaristia. Mai es van treure l’hàbit talar. No se’n va perdre ni un dels qui el Senyor havia cridat. La nit del 13 d’agost va ser reclamat el primer grup pel nom. Ells es demanaren perdó, es besaven els peus els uns als altres i donant l’òscul de pau als qui es quedaven s’acomiadaven; van ser lligats de dos en dos en cordes. Alguns besaven les sogues en què els lligaven, d’altres deien: «Us perdono amb tot el cor i des del cel pregaré per vosaltres i les vostres famílies». Amb fila de dos van ser portats a la plaça, caminaven, joves com eren, ferms i decidits i algú va manifestar: «El seu rostre tenia quelcom de sobrenatural, difícil de descriure». Quan arribaren a la plaça es feu el silenci i una dona cridà des del balcó: «Aquests sí que van al cel». Pujats al camió amb violència, i amb moltes injúries, s’endinsaren aquella nit en la vall de Sant Miquel. Pel camí els joves cantaren els himnes de la Congregació. Ben a prop de Barbastre i allí foren tirats, com si fossin farcells, a terra. Tots s’agenollaren i les ràfegues dels dispars se sentiren, després els trets de gràcia. Entretant la resta dels companys, testimonis dels testimonis, resaven el Sant Rosari, però quan sentien els trets espontàniament canviaren els misteris de dolor, pels de glòria i digueren vint vegades el Magnificat, un per cada company màrtir. El beat Tomàs sabia amb els seus companys que ni la mort ni la vida ni res del món creat ens pot separar de l’amor del Crist. Déu que els havia predestinat, els ha cridat, els ha fet justos i els ha glorificat. Es venera a la parròquia del seu baptisme. La seva memòria se celebra avui segons el calendari propi de l’arxidiòcesi.
13 d’agost
BEAT ALFONS SORRIBES TEIXIDOR I BEAT JOSEP MARIA BADIA MATEU, religiosos màrtirs i companys
Missioner Fill del Cor de Maria
A Rocafort i a Puigpelat
A Barbastre la gloriosa mort dels joveníssims religiosos Missioners Fills del Cor de Maria: beat Josep M. Badia, de Puigpelat i el beat Alfons Sorribes, de Rocafort de Vallbona. Els dos eren nascuts l’any 1912, tenien 24 anys. El primer havia rebut el lectorat i el segon l’acolitat. Amb ells, divuit companys patiren el martiri. Ardits, valents i plens de fortalesa afrontaren el martiri, talment atletes de Crist que corrien intrèpids en la cursa que els havia estat proposada. Havien estat testimonis dels testimonis del dia anterior i el vespre d’aquell dia, amb els breviaris que disposaven, resaren les I Vespres de l’Assumpció de la Mare de Déu. Van signar la cèlebre carta d’acomiadament a la Congregació i, com els companys el dia anterior, foren portats a la mort. Mentre sortien del lloc on havien estat empresonats, algú digué: «Aquests se’n van a celebrar la festa de la Mare de Déu al cel». Pel camí la Salve Regina fou cantada. Una Salve única. Van patir crudelíssim martiri en la nit l’Assumpció de la Mare de Déu, plena d’estrelles. Fou ella qui sostenia la fe dels seus fills. Ara els seus noms estan escrits en el Llibre de la vida i resplendeixen com estels en el firmament. La seva memòria està inclosa en el calendari propi de l’arxidiòcesi el dia tretze d’agost.
13 D’AGOST
BEAT PERE ROFES LLAURADÓ, prevere i màrtir
A Tarragona i a Mont-roig del Camp
En el mateix dia i en el mateix lloc el martiri del prevere de la nostra arxidiòcesi, el beat Pere Rofes, nascut a la ciutat de Tarragona, l’any 1909 i ordenat l’any 1914. Mont- roig era el seu primer destí on manifestà un gran esperit sacerdotal. Quan fou cridat a la casa on estava amagat va trigar una mica a presentar-se perquè va voler sumir amb una immensa reverència l’Eucaristia. Fou el Viàtic. Dies abans, durant els interrogatoris previs a Reus, fou temptat de renegar de la fe i d’abandonar la seva condició sacerdotal. El lligaren de mans pel darrere, juntament amb el beat Ramon Artiga Aragonès i altres seglars. Deia: «Ànim, que anem cap a la Llum eterna i aquests resten en les tenebres» i donava l’absolució sacramental a tots. A la riera de Maspujols, prop de les Borges del Camp foren morts. Al cementiri de Reus l’endemà trobaren el cos del benaurat màrtir amb el crani tot destrossat. Tenia 27 anys. Benaurat l’home que suporta la temptació, perquè una vegada n’haurà triomfat, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès a aquells que l’estimen.
13 d’agost
BEAT ELADI PERES BORI, prevere i màrtir
A Maldà
A Reus, al camí de la Selva del Camp, el martiri del beat Eladi Peres, prevere de la nostra arxidiòcesi, nascut a Maldà i ordenat l’any 1906. Quan es desencadenà la persecució religiosa era el capellà de les Escoles Cristianes a Cambrils. Era un sacerdot humil, joiós, amic de la mainada i humil va escriure un llibre que fou molt dibulgat Vetllades populars amb un pròleg on expressa el seu pensament renovador. El relat del seu martiri és corprenedor i colpidor: pobre, errant, fugitiu, sense ningú que l’acollís, com confinat en terra de ningú. El troben com un vagabund, arraulit sota una barca del Port de Cambrils, on havia passat la nit. «L’hem de salvar, pobre mossèn», diuen uns creients de Cambrils i li donen allotjament a una casa solitària prop de la platja, al Mas d’en Dolça, on una nit li roben tot i el lliguen. Des de Cambrils, disfressat de mendicant, se’n va cap a Tarragona i vorejant el Francolí arriba al mas de Marquès, a la Pobla on hi estigué un mes, ajudat per una família amiga. Vivia amb un altre fugitiu, l’Alexandre Ricart, a les golfes del mas. Amb la por que fessin mal als qui els havien acollit se n’anaren a Reus i passaren la nit sota una avellaners de la granja Vila. A l’aurora s’acomiadà del company amb la intenció d’anar a Maldà. S’havien acomiadat en el camp d’avellaners, uns minuts després aquest company, de nom Ricard, també fugitiu, escoltà uns dispars. El mossèn era mort. El seu cos reposa a la fossa comuna del cementiri de la ciutat. El beat prevere fou testimoni dels sofriments del Crist i comparteix, amb els seus germans, la glòria que s’ha de manifestar i «Sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència» (2Co 4:14).
13 d’agost
BEAT MARIÀ MULLERAT I SOLDEVILA, Laic i Màrtir
A Arbeca la memòria del martiri gloriós del benaurat Marià Mullerat i Soldevila, laic i pare de família. Havia nascut a santa Coloma de Queralt (1897) i cursà a Barcelona la carrera de medecina. Es casà amb Dolors Sans, a Arbeca, i fou pare de quatre filles. Visqué admirablement la vocació laïcal com espòs i pare de família. També com a metge amatent i caritatiu i servint als habitants del poble com alcalde procurant el bé de tots i la pau. Home de sòlida pietat i apòstol i compromès en la vida parroquial. Animador entusiasta de l’Obra del Exercicis parroquials i través de l’apostolat de la premsa. El seu martiri ve precedit perdó: després de besar el Crucifix de la seva cambra i acomiadant-se de la seva esposa que portava la filla petita als braços, digué: Perdona’ls com jo ho he fet. Abans de la seva execució atengué una dona que li demanava una recepta farmacèutica pel seu fill, donà auxili a un milicià de l’escamot que s’havia fet mal amb l’arma i lliurà la llista dels seus pacients perquè la donessin a un altre metge per tal que els seus malalts no fossin desatesos. Un testimoni ocular afirmà en el que les seves darreres paraules foren: Pare, perdoneu-los que no saben el que fan.
14 d’agost
BEAT JOCUND BONET I MERCADÉ, prevere i màrtir
A Sant Joan Baptista de Reus i a Tarragona, a la Santíssima Trinitat.
A Reus, a la cruïlla de l’Institut Pere Mata, a la carretera d’Alcolea del Pinar, fou mort per causa de Crist, el beat Jocund Bonet. Natural de Tarragona (1875) i batejat a la Parròquia de la Santíssima Trinitat, rebé el presbiterat l’any 1900. Exercí quasi tota la vida el ministeri a la Parròquia de Sant Joan de Reus, de la qual n’esdevingué rector. Ell impulsà la construcció de la fàbrica del nou temple parroquial i es dedicà a l’apostolat dels laics. Sacerdot humil, caritatiu i ple d’amabilitat, que, durant la persecució, no volgué fugir de la parròquia. Fou assassinat la vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu i, abans, que el colpissin de mort proclamà la seva fe en Crist Rei i perdonà de tot cor els seus enemics. El seu cos es venera a la Parròquia de Sant Joan de la ciutat. El beat Jocund forma part d’aquells pastors que el Senyor dóna al seu poble, perquè el pasturin segons el seu cor, amb encert i coneixement de Déu.
16 d’agost
BEAT JOAN DE SANTA MARTA, PREVERE I MÀRTIR
A Kioto, al Japó, el beat Joan de Santa Marta, prevere de l’Orde del Germans Menors i màrtirs, que, mentre era conduït al lloc del suplici, anava predicant al poble i cantant el salm: Lloeu el Senyor, vosaltres tots els pobles. Nasqué a Prades, de la nostra arxidiòcesi, sofrí el martiri l’any 1618.
19 d’agost
SANT MAGÍ, MÀRTIR PATRÓ SECUNDARI DE LA CIUTAT DE TARRAGONA
La tradició el fa anacoreta a les muntanyes de la Brufaganya i, després, màrtir de la gran persecució, al segle III (vers el 304). És patró de la ciutat de Tarragona. És objecte d’una gran devoció popular a la seva Capella del Portal del Carro.
19 D’AGOST
BEATA MARIA PROVIDENCIA, BEATA ROSA MARIA DEL BON CONSELL, RELIGIOSES I MÀRTIRS
CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA
A la platja de El Saler, a prop de la ciutat de València, el gloriós martiri de la beata Maria de Nostra Senyora de la Providència Calaf Miracle que havia nascut a Bonastre i de l’anciana germana, filla de Falset, la beata Rosa de Nostra Senyor del Bon Consell Pedret Rull que, lliurant el bon combat de la fe, per Jesucrist, el seu Espòs, obtingueren un guardó etern. La comunitat fou duta a la nit a prop de la platja. En el moment de ser executades entonaren: Cantem l’Amor que ens enamora. Les bales feren emmudir aquelles veus en aquest món, però en el Regne etern, la seva lloança no emmudirà mai. El sol ixent damunt de les ones que arribaven a la platja on les Germanes havien estat occides preludiava l’alba d’un dia sense posta. Aquelles onades portaven aquest missatge: «L’Espòs és aquí, sortiu a rebre’l». Elles no van estimar tant la pròpia vida que els fes por la mort i ara han rebut la corona que el Senyor els havia preparat des de tota l’eternitat. La seva memòria és venerada tant a Falset com a Bonastre.
A Bonastre
La beata Maria de la Providència Calaf Miracle nasqué a Bonastre el 1871, va ingressar al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1890 i fou destinada a l’Asil de la Immaculada Concepció de Cullera on es dedicà amb zel i senzillesa a l’educació dels asilats. Portava la benaurança dels humils de cor i amb aquesta benaurança va sortir a l’encontre del Senyor.
A Falset
La beata nasqué a Falset el 1864, ingressà al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1886 i fou destinada a Cullera. Allí estigué tota la seva vida, dedicant-se a la classe de labor. Els últims anys era la portera de la casa. Era la més anciana de la comunitat. Quan el 18 d’agost del 1936 els del Comitè cercaren les religioses a l’hospital municipal, on les havien recloses tres dies abans, ella, manifestant un sentit natural de l’obediència que havia professat va voler anar amb les altres germanes, tot i que la deixaven lliure. Digué: «Jo vaig on va la meva superiora». La germana Rosa que patia del cor i era anciana, morí de mort natural pel camí, però fou rematada un cop baixada de la camioneta que les portava al lloc del martiri.