9 de gener
BEAT JERONI FABREGAS CAMÍ, prevere i màrtir
A l’Espluga Calba i a Vilabella.
Al Pla de Manlleu, el martiri del beat Jeroni Fàbregues, que havia nascut l’any 1910 a Espluga Calba i ordenat prevere de l’arxidiòcesi l’any 1934. Exercia el ministeri a Vilabella. Proscrit, fuig de Vilabella i sojorna a Barcelona fins que fou cridat al servei militar; mai negà la seva condició sacerdotal i exercí tant com va poder el ministeri entre els soldats. Romangué molts mesos a Mas d’en Puig, de l’antiquíssima parròquia de Santa Maria de Vilafortuny. Celebrà la Missa de la Nit de Nadal de l’any 1939 en aquell lloc. Després fou delatat i detingut i portat a Santa Coloma de Queralt. Algú que el va veure per darrera vegada, declarà: «Custodiat per dos soldats, caminava quasi descalç, amb la creu el coll i amb una mirada plena de dolçor». Consumà la seva vida sacerdotal amb un gloriós martiri. A Vilabella hom conserva la creu de fusta cisellada amb les seves pròpies mans i al seu poble natal es venera el seu sepulcre. Enmig de les seves nombroses penalitats d’aquests anys, deixà escrit: «Els
sacerdots que no hem estat martiritzats hem de suplir aquell acte intens d’amor a Jesucrist amb una vida realment apostòlica, abnegada tota de Crist». És el que feu el benaurat màrtir, però a la fi, també li fou donat el do més gran, el martiri. És el darrer màrtir de la persecució i és ell qui segella, amb un admirable exemple de santedat, la cruent persecució. Com una mena de doxologia final.
18 de gener
SANT JAUME HILARI, religiós i màrtir, Germà de les Escoles Cristianes
Que no s’avergonyí del testimoni de Jesucrist davant Ponc Pilat i ell mateix va donar testimoni de la seva fe i de la seva condició de religiós a l’aula magna del Seminari davant d’un tribunal popular que el jutjà i el condemnà a mort, el dia 15 de gener del 1937. Corregia al seu advocat que maldava per salvar-lo dient: «No, no, que sóc germà de la Salle». Sant Jaume Hilari, de les Escoles Cristianes, va néixer a Enviny, a l’Alt Urgell, l’any 1898, i entrà l’any 1917 a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes en el qual professà i hagués estat un gran mestre una sordesa prematura no l’hagués invalidat per a la classe. Residia des fe feia uns quants, sota el cel tant net de Cambrils, cavava l’hora i els tarongerars de la casa de Sant Josep, en una existència conventual pacífica i en el seu gran silenci en el qual la seva ànima s’unia més i més a Déu. A dos quarts de quatre de la tarda, fou mort a la muntanya de l’Oliva, amb una immensa serenitat abans de morir digué als qui l’anaven a matar: «Morir per Crist és regnar, nois». El posaren d’esquena i ell creuà les mans sobre el pit i alçà els ulls al cel. Van disparar, però el germà continuà dret. Els milicians, espantats, tiraren els fusells a terra i fugiren. Fou llavors que el capità de l’escamot amb la pistola, disparant a la templa, li va treure la vida. Fou enterrat al cementiri de la ciutat, a la fossa comuna i mai el seu cos ha estat identificat.
21 de gener
SANT FRUCTUÓS, BISBE I MÀRTIR I SANT AUGURI I SANT EULOGI, DIAQUES I MÀRTIRS
Mai no us mancarà pastor, digué el bisbe Fructuós abans del seu martiri. L’Església de Tarragona se sent hereva del bisbe Fructuós i dels seus diaques Auguri i Eulogi que, tal dia com avui de l’any 259, a l’amfiteatre de la ciutat, van proclamar, amb un martiri ple de glòria, la resurrecció de Crist i la vida eterna. Sant Fructuós, acompanyat dels seus diaques, fort i alegre, segur de la resurrecció, donà la seva vida per l’Església estesa d’orient a occident. Els benaurats màrtirs en aquella hora de feblesa van viure, la fortalesa i l’alegria de l’Esperit Sant, segons el relat de les Actes Autèntiques.
25 de gener
LA CONVERSIÓ DE SANT PAU, APÒSTOL
Copatró principal de l’arxidiòcesi
Una venerable tradició assegura que l’apòstol sant Pau predicà l’Evangeli a l’antiga Tarraco, acomplint el desig, que expressa en la carta als Romans, d’anar fins a Hispània. Es així que l’Església de Tarragona se sent fonamentada en la roca de la predicació apostòlica. L’arxidiòcesi el venera com a patró principal, juntament amb Santa Maria.
27 de gener
SANT ENRIC D’OSSÓ I CERVELLÓ, PREVERE
Sant Enric d’Ossó era un prevere de la diòcesi de Tortosa que fundà a Tarragona la Companyia de Santa Teresa de Jesús. A la capella de Sant Pau, ara dins del claustre del Seminari, el dia 23 de juny del 1876, les primeres germanes van fer els primers vots. Sant Enric, provat per molts sofriments, manifestà un gran zel sacerdotal en l’apostolat de la premsa catòlica, en l’educació cristiana de les noies i en la divulgació de l’espiritualitat de Santa Teresa de Jesús. Fou canonitzat per sant Joan Pau II el 16 de juny de 1979.
