Salm 58

Que aquestes paraules del nostre Salvador ensenyin a tothom l’amor que ell tenia al Pare (Eusebi de Cesarea). També Orígenes deia del salm: «És Crist qui parla». L’últim verset és meravellós: «És el Déu que m’estima».

El Salm descriu l’assalt dels enemics contra l’innocent sota la figura de gossos salvatges, freturosos de carnatge, i fa alçar l’assetjat demanat ajut i revenja. El mal és la capa de pecat i de nit que envolta i assetja la ciutat dels homes. Els enemics es redueixen tots a un sol enemic, el Maligne, que vol trencar la comunió de Déu amb els homes. Això és el pecat.

Alguns versets han estat suprimides en la Litúrgia de les Hores pel seu to massa imprecatori. El Salm és molt semític en la seva lletra i pot semblar poc cristiana, però en l’esperit ho és molt. Déu és un guerrer i un aliat del poble dels pobres. Combat per ells.

Sens dubte el Salm és la pregària del Senyor en la seva passió. Ell és el qui no ha fet cap mal a ningú i escometen sense haver-ho merescut. El cristià sap que el mal l’assetja, com un gos freturós i nocturn, però també sap que Déu és la seva ciutadella i en ell no tem res. Supliquem amb el Salm que Déu manifesti el seu amor i puguem cantar les meravelles que ha fet a favor nostre. Cal recordar les paraules de sant Joan de la Creu que cita el salm:

Y por eso justamente, como perros, siempre andan hambreando, porque las meajas más sirven de avivar el apetito que de satisfacer el hambre. Y así, de ellos dice David (Sal. 58, 15­-16): Famen patientur ut canes, et circuibunt civitatem. Si vero non fuerint saturati, et murmurabunt; quiere decir: Ellos padecerán hambre como perros y rodearán la ciudad y, como no se vean hartos, murmurarán. Porque ésta es la propiedad del que tiene apetitos, que siempre está descontento y desabrido, como el que tiene hambre. Pues, ¿qué tiene que ver el hambre que ponen todas las criaturas con la hartura (que causa el espíritu de Dios? Por eso, no puede entrar esta hartura) increada en el alma si no se echa primero esotra hambre criada del apetito del alma; pues, como habemos dicho, no pueden morar dos contrarios en un sujeto, los cuales en este caso son hambre y hartura (Subida al Monte Carmelo 1,6,3)

L’ambient del Salm és nocturn, paorós, desolador, amb la imatge temible dels gossos famolencs. Aclamaré el vostre amor, així que apunti el dia, sí, al final la llum del dia ve, després d’una llarga nit, no cronològica, sinó espiritual. Arriba un moment en què ja no hi pot haver més nit. La nit s’exhaureix en ella mateixa. Amb el dia ve la certesa de la protecció del Senyor. Ve humilment quan, després d’una llarga nit, ens adonem que ens ha acompanyat i ens ha sostingut l’amor de Déu. L’acció de gràcies ve d’aquest mirar enrere existencial. És una acció de gràcies que brolla de la constatació del que hagués pogut passar i no ha passat; és un constatar tot el mal que hagués pogut viure i els paranys que hagués caigut, si el Senyor no hagués ajudat i no hagués estat ferm en la fe i en la confiança. El dia permet veure la nit, interminable nit, que un mateix ha passat.

Aquest Salm formava part de l’Ofici de Tenebres (Ordo vetus) del Divendres Sant, amb l’antífona: Ab insurgentibus in me libera me, Domine, quia occupaverunt anima mea. El Salm és resa el divendres de la II setmana a l’Hora menor.

No permeteu, Senyor Jesús, que el pecat entri a casa vostra, guardeu-la dels paranys de l’Enemic en la nit de la fe mentre que la llum primera del dia de la resurrecció s’aixequi sobre el món, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Que aquestes paraules del nostre Salvador ensenyin a tothom l’amor que ell tenia al Pare (Eusebi de Cesarea). També Orígenes deia del salm: «És Crist qui parla». L’últim verset és meravellós: «És el Déu que m’estima».

El Salm descriu l’assalt dels enemics contra l’innocent sota la figura de gossos salvatges, freturosos de carnatge, i fa alçar l’assetjat demanat ajut i revenja. El mal és la capa de pecat i de nit que envolta i assetja la ciutat dels homes. Els enemics es redueixen tots a un sol enemic, el Maligne, que vol trencar la comunió de Déu amb els homes. Això és el pecat.

Alguns versets han estat suprimides en la Litúrgia de les Hores pel seu to massa imprecatori. El Salm és molt semític en la seva lletra i pot semblar poc cristiana, però en l’esperit ho és molt. Déu és un guerrer i un aliat del poble dels pobres. Combat per ells.

Sens dubte el Salm és la pregària del Senyor en la seva passió. Ell és el qui no ha fet cap mal a ningú i escometen sense haver-ho merescut. El cristià sap que el mal l’assetja, com un gos freturós i nocturn, però també sap que Déu és la seva ciutadella i en ell no tem res. Supliquem amb el Salm que Déu manifesti el seu amor i puguem cantar les meravelles que ha fet a favor nostre. Cal recordar les paraules de sant Joan de la Creu que cita el salm:

Y por eso justamente, como perros, siempre andan hambreando, porque las meajas más sirven de avivar el apetito que de satisfacer el hambre. Y así, de ellos dice David (Sal. 58, 15­-16): Famen patientur ut canes, et circuibunt civitatem. Si vero non fuerint saturati, et murmurabunt; quiere decir: Ellos padecerán hambre como perros y rodearán la ciudad y, como no se vean hartos, murmurarán. Porque ésta es la propiedad del que tiene apetitos, que siempre está descontento y desabrido, como el que tiene hambre. Pues, ¿qué tiene que ver el hambre que ponen todas las criaturas con la hartura (que causa el espíritu de Dios? Por eso, no puede entrar esta hartura) increada en el alma si no se echa primero esotra hambre criada del apetito del alma; pues, como habemos dicho, no pueden morar dos contrarios en un sujeto, los cuales en este caso son hambre y hartura (Subida al Monte Carmelo 1,6,3)

L’ambient del Salm és nocturn, paorós, desolador, amb la imatge temible dels gossos famolencs. Aclamaré el vostre amor, així que apunti el dia, sí, al final la llum del dia ve, després d’una llarga nit, no cronològica, sinó espiritual. Arriba un moment en què ja no hi pot haver més nit. La nit s’exhaureix en ella mateixa. Amb el dia ve la certesa de la protecció del Senyor. Ve humilment quan, després d’una llarga nit, ens adonem que ens ha acompanyat i ens ha sostingut l’amor de Déu. L’acció de gràcies ve d’aquest mirar enrere existencial. És una acció de gràcies que brolla de la constatació del que hagués pogut passar i no ha passat; és un constatar tot el mal que hagués pogut viure i els paranys que hagués caigut, si el Senyor no hagués ajudat i no hagués estat ferm en la fe i en la confiança. El dia permet veure la nit, interminable nit, que un mateix ha passat.

Aquest Salm formava part de l’Ofici de Tenebres (Ordo vetus) del Divendres Sant, amb l’antífona: Ab insurgentibus in me libera me, Domine, quia occupaverunt anima mea. El Salm és resa el divendres de la II setmana a l’Hora menor.

No permeteu, Senyor Jesús, que el pecat entri a casa vostra, guardeu-la dels paranys de l’Enemic en la nit de la fe mentre que la llum primera del dia de la resurrecció s’aixequi sobre el món, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.