Aquest Salm, tot ell imprecatori, ha estat suprimit de la Litúrgia de les Hores de l’Ofici Romà. Només es pot dir contra els dimonis que obeeixen el pare de la mentida, a qui el Senyor va vèncer en la creu. Cal tenir present els misteris del Judici final i universal: el mal no entra en el sí de Déu. És reprovat per Déu. Té el valor de la sinceritat; així és el cor de l’home adolorit. Les seves expressions realment fereixen la sensibilitat cristiana i són malediccions pròpies de la cultura oriental semítica, que estava convençuda de l’eficàcia de les paraules, a manera de malefici.
Els estudiosos teòlegs dels salms no saben molt sovint què vol dir veure’s en la injustícia dels homes, la ràbia que ve de dins i la impotència del just davant les forces del Mal. És la lluita del Logos contra el Mal, el darrer combat. Un mal ja vençut, però encara manifesta amb violència la seva força, talment una bèstia ferida de mort. Hi ha una promesa de gràcia i, quan en el judici de la història Déu manifesti la seva glòria, el bé fruitarà amb collita abundant: Mireu el just quina collita. En el protoevangeli ja s’anuncia que la serp antiga serà trepitjada.
Senyor Jesús, vós heu dit: «No jutgeu i no sereu jutjats», us demanem que no judiquem els altres, com us varen judicat Pilat i Caifàs, sinó que aprenguem a judicar-nos nosaltres mateixos, perquè no siguem judicats per vós el dia del judici i exultem per la vostra justícia en el cel. Amén.
Salm 57
¿Sabeu què és fer justícia, poderosos?
¿Sentencien entre els homes amb raó?
Conscientment cometeu injustícies,
és la violència, allò que pesa als vostres ulls.
Els malvats, en néixer, ja es desvien,
els mentiders s’extravien de petits;
porten verí com les serps,
com l’àspid sord que es tapa les orelles,
per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l’encantaria.
Déu meu, arranqueu-los les dents de la boca,
trenqueu, Senyor, els ullals d’aquests lleons!
Que es fonguin com l’aigua que s’escola,
i s’eixuguin com l’herba trepitjada;
que siguin com el llimac que es desfà arrossegant-se,
com l’avortó que no arriba a veure el sol.
Abans no facin mata les seves espines,
que l’huracà se’ls endugui com un card.
El just, veient que feu justícia, ho celebrarà,
la sang dels malvats li tacarà els peus,
i tothom dirà: «Mireu el just, quina collita!
Ara es veu: Déu és jutge de la terra».