Salm 56

La tradició patrística ha llegit el Salm com un text pasqual. El Senyor amb el seu Misteri de Pasqua s’ha elevat per damunt del cel i ha omplert de la seva glòria la terra. La glòria és el do de l’Esperit. Tota la humanitat ha estat elevada en Ell i la fossa que havien cavat davant seu és el seu sepulcre, en la qual cauen els pecadors que envoltaven els lleons capaços de devorar-lo. Hi ha una referència amagada a la mort del Senyor i a la seva passió.

Amb la seva resurrecció, el Senyor mateix ha desvetllat l’aurora d’un dia nou, sense posta. És el gloriós dia de Pasqua. Oh Pasqua nostra, dia dels dies! És una albada d’un dia sense posta. Els troparis del dia de Pasqua ens venen al cor quan cantem aquest salm: «Oh dia únic i sant, rei i senyor dels dies, festa de les festes, solemnitats de les solemnitats, avui beneïm el Crist pels segles dels segles».

Rupert de Deutz escrivia: «El cos de Crist que reposa en el sepulcre és l’arpa. Els jueus l’havien esmicolat. Però ell s’ha desvetllat per a no ser mai més esmicolat i per acompanyar entre els pobles el cant de la seva confessió. Desvetlleu-vos arpa i lira: és la veu del Pare. ¿No l’hauria de sentir aquella ànima unida al Verb com una esposa amb una abraçada eterna? O sí, l’escoltava plenament i li responia joiosa: «Vull desvetllar l’aurora». Es que tal volta hi ha una resposta més plena de joia? La persona de Crist diu en el salm: El meu cor ser sent segur, Senyor» (paratum cor meum).

Deia sant Bernat: «Tot el temps viscut per Crist a la terra era una aurora, un clarobscur, fins que el sol sortí a tramuntana per dissoldre l’aurora resplendent amb una nova llum. Amb la resurrecció portava una nova llum (…) Oh veritable migdia, dia ple de calor i de llum, dia en el qual el sol es detindrà i desapareixeran totes les ombres, dia sense posta. Oh solstici etern que mai s’esvairà, que contempli aquest dia en la seva llum i en la seva bellesa».

El tema de l’aurora és immens en la himnòdia cristiana per cantar la resurrecció del Senyor, com ara el cèlebre:  

Aurora, caelum resultat laudibus,
mundus exsúltans iúbilat,
gemens Infernus úlulat.

També alguns Pares han contemplat en el verset: Alceu-vos cel amunt, i ompliu la terra de la vostra glòria, el misteri de l’Ascensió i de la Pentecosta.

El salmista profetitza la Pasqua del Senyor: el Pare és amor, que salva el Fill de la mort i ens omple de la glòria de l’Esperit Sant. Diem que el seu amor és «gran fins al cel» perquè no coneixem res més de més alt que el cel per a parlar de la immensitat de l’amor de Déu, que de cap manera és mesurable humanament. El Pare amb la resurrecció ens ha donat prova i penyora de l’amor fidel. Aquesta expressió és bellíssima, i pels cristians és el do de l’Esperit Sant, com a penyora de la glòria que ha de venir: Déu és el qui ens ha destinat a la vida immortal i ens ha donat l’Esperit com a penyora del que vindrà (2Co 5,5).

El Salm es cantava el Dimecres de cendra, augurant ja el dia de la Pasqua, a l’introit, amb aquesta antífona, que figura encara ara, en el Missal Romà: Misereris omnium Domine, et nihil odisti eorum que fecisti, disssimulans peccata hominum propter paenitentiamet parcens illis: quia tu es Dominus Deus noster (Sv 11, 24.26). En la regla de sant Benet era un Salm de Laudes.

Alceu-vos cel amunt, Déu nostre, i ompliu la terra del vostre Esperit, ja que quan vós sortiu a l’aurora del sepulcre, s’esvaeixen les tenebres de la nostra mortalitat i reneix l’esperança d’una vida nova.