Salm 28

És el salm del baptisme del Senyor, la seva teofania en el Jordà; allí va ressonar la veu potent i magnífica del Pare que deia: «Tu ets el meu fill estimat». Se sentia la remor del Jordà i era present el misteri de la Coloma i de l’Anyell que manifestaven la glòria de la Trinitat. Jesús en el seu baptisme començà a manifestar la seva reialesa. Hom canta «Glòria» en la Jerusalem del cel i de la terra, en el palau de la seva humanitat, encarnada, ara glorificada.

El Salm la litúrgia jueva el canta en la festa de la Pentecosta per raó de la teofania del Sinaí, quan la Llei fou donada. Vet aquí que la tempesta acaba amb el do de la pau.

La reialesa del Senyor es manifesta en la pau que ell dona al seu poble. El nom de Jahvé apareix divuit vegades, com divuit són les benediccions de la Sinagoga i set vegades surt el tro (=veu) de Déu. El nombre 7 és un nombre sagrat que indica plenitud. Les imatges metafòriques són impressionants com ara: fa saltar el Líban i el Sarión com la cria de braus (vox Domini properantis partum cervarum). La tempesta era el signe de la teofania del tremendum et fascinosum. També l’Apocalipsi hi ha escrit que la veu del Senyor és com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro (Ap 12,2). Els estudiosos afirmen que és el salm més antic del saltiri amb influències pre-israelites. Forma part de la litúrgia còsmica d’Israel, la pau, shalom, és una manifestació de la glòria de Déu.

Afferte Domino, filii Dei: Som nosaltres els fills de Déu, els qui hem de donar glòria a Déu i hem de venerar el seu nom. El nom de Déu és Jesucrist, ple de l’Esperit Sant i elevat a la glòria. Ell és l’epifania de la santedat de Déu. La veu del Pare es va fer sentir sobre les aigües del Jordà i allí es va manifestar la seva majestat (l’Esperit Sant) ja que literalment es diu: La veu del Senyor amb majestat (4b). Amb el misteri de l’Anyell i de la Coloma, de la Veu i de l’Esperit, el Senyor beneeix el seu poble amb el do que ve de dalt: la pau. Una pau que només pot ser un do de Déu.

En el seu palau realment tot canta glòria. Quin és aquest palau? Tot l’univers i la seva santa Església, la del cel i la de la terra. Realment som fills de Déu per adopció i vàrem néixer en les aigües del baptisme. Un baptisme que el Senyor va prefigurar en el seu propi baptisme en el Jordà.

La litúrgia bizantina el canta en la benedicció de les aigües, amb el tropari de la Teofania: «Quan el Senyor fou batejat en el Jordà es manifestà l’adorable Trinitat, ja que es va sentir la veu del Pare, anomenant al Senyor com el seu Fill estimat. L’Esperit en forma de coloma, confirmà la veritat de la seva Paraula. Glòria a vós, oh Crist, Déu nostre, que us heu manifestat al món i l’heu il·luminat». En la litúrgia llatina és el salm responsorial del Diumenge del Baptisme del Senyor, després de la lectura del càntic d’Isaïes.

Us glorifiquem Senyor, amic dels homes, Fill unigènit, nascut sense pare de la mare i sense mare del Pare. A la festa precedent tots us hem vist infant, en aquesta, us veiem en la plenitud de la vostra humanitat i divinitat i us glorifiquem en la vostra Església i en l’Esperit Sant, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.