És un salm que canta la passió de Jesús. També la seva resurrecció. És el mateix Jesús el qui prega amb nosaltres i per nosaltres. Déu Pare va escoltar la pregària del Fill i ell no és un de tants, que s’ha enfonsat a la terra dels morts, sinó el Senyor de la Glòria i el qui seu ara ad dexteram Patris. El Pare per la resurrecció ha donat la victòria al seu Ungit, així està escrit en el solemne pròleg de la carta als Romans: «Es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, però, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts» (1,3-4). Certament, el Senyor ha donat la victòria al seu Ungit. En aquest sentit el Salm canta la joventut eterna del Crist: m’he rejovenit tot jo.
La vida de l’orant, la mateixa vida, depèn de què Déu escolti la seva pregària, altrament moriria i seria vençut. El salm, com molts altres, va de la súplica a l’acció de gràcies. Impressiona que el salmista demani al Senyor que l’escolti per no ser oblidat a la terra dels morts. La lloança i la seva fe són el motiu del seu viure. Hi ha un contrast entre el silenci de Déu i el crit de l’orant. Quan Déu sembla que s’hagi retirat al silenci, vet aquí que la Paraula del Senyor parla, no d’una manera verbal, sinó eficaç, actuant i salvant. La síntesi la fa Amós amb les celebres paraules: Am 8,11:
«Vénen dies que enviaré fam al país:
no fam de pa ni set d’aigua,
sinó fam d’escoltar la meva paraula.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Aixecar les mans vers el santuari per un cristià és aixecar les mans vers el Crist, el «santuari no construït per mans humanes», com testimonia la carta als Hebreus: «Ell és el ministre que oficia en el santuari, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix» (He 8,2). Aquest «alçar les mans» per a reproduir en nosaltres el signe de la creu expressa la nostra voluntat de seguir-lo, de participar de la seva passió i portar amb ell la Creu, que ens salva a tots. Sant Agustí fa del salm una pregària del mateix Senyor i predica el verset dient les paraules:
«Esaudisci la voce della mia supplica, mentre prego a te, mentre levo le mie mani verso il tuo santo tempio. Mentre sono crocifisso per la salvezza di coloro che, credendo, divengono il tuo santo tempio.» (In Ps 27:2)
El darrer verset ha estat incorporats en el Te Deum: Salvum fac populum tuum, Domine et benedic hereditate tuae. Et rege eos et extolle illos usque ad aeternum.
L’orant demana al Senyor que prengui el seu poble als seus braços, com el bon pastor que carrega damunt seu l’ovella perduda. És una imatge bellíssima perquè evoca la pregària i la intercessió del mateix Senyor al Pare. És així com Déu acompanya el seu poble i beneeix la seva heretat. L’heretat del Senyor som nosaltres. Recordem Ef 2,11s:
En Crist hem rebut
la nostra part en l’herència;
ens hi havia destinat el designi
d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió
de la seva voluntat.
Senyor, vós heu escoltat el crit del vostre Crist i heu fet que la seva humanitat fos ressuscitada el matí de Pasqua; no feu el sord al crit de la nostra pregària, i concediu a la vostra Església de viure en la pau, a fi que ella mai es cansi de donar-vos gràcies per l’obra de les vostres mans. Amén.
Salm 27
A vós clamo, Senyor, que sou el meu penyal;
no feu el sord al meu crit;
si vós no me’n feu cas, seré com un de tants
que s’enfonsen a la terra dels morts.
Escolteu la meva veu suplicant,
quan us crido auxili,
amb les mans alçades vers el santuari.
No em llanceu amb els culpables
ni amb els qui van amb males arts;
parlen amb to d’amic als seus companys,
però coven malicia en el cor.
[El mateix mal que fan als altres,
que caigui damunt d’ells.
No han entès el gest del Senyor,
l’obra de les seves mans;
per això, els destruirà sense esperança.]
Beneït sigui el Senyor,
que escolta la meva veu suplicant.
El Senyor és la muralla que em protegeix;
el meu cor hi confia.
M’ha defensat, i m’he rejovenit tot jo;
vull lloar-lo de tot cor.
El Senyor és la muralla del seu poble,
dóna la victòria al seu ungit.
Salveu el vostre poble,
beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor,
preneu-lo sempre als vostres braços.