Aquest clam presenta el Senyor com a jutge, plenament d’acord amb la l’hora de la Pasqua de Jesús, que abans de la seva passió, digué: «El príncep d’aquest món ja està jutjat» (Jn 16,11). La passió el Senyor és el judici del món i de la història. El Cos mort del Fill de Déu crucificat en dóna testimoni: Déu ha judicat, ha jutjat i ha expiat els pecats del món en el seu Fill, fet home, mort per nosaltres. La balança ha decantat cap a la misericòrdia. El Salm fa pensar amb la creu bizantina que té forma de balança.
Ben cert la creu és el judici de Déu i la balança ha decantat per la misericòrdia: Beata, cuius brachiis/ saecli pependit pretium/ statera facta est corporis/ praedam tulitque tartari de l’himne Vexilla Regis. El Salm és escoltar el judici del món: la sort dels homes depèn del Creador de l’univers. Ell humilia l’arrogant, ell exalça els just. I donem, amb el salm, gràcies al Pare per haver realitzat en la creu de Jesús el judici del món. Tots els salms d’humiliació esdevenen salms de glòria. Realment el pobre en Déu és exalçat.
El calze de la seva ira (v.9) evoca un altre calze: el de la Sang preciosa de Jesús vessada «per vosaltres i per tots els homes». Cal témer el calze de la ira, però no podem oblidar la mà del qui sosté el calze. És la mà plena de misericòrdia de Déu. El calze de la ira (cf. Ap 14,10) ha esdevingut el calze de la misericòrdia. Ningú de llevant ni de ponent és capaç de salvar els pecadors, només el Senyor Jesucrist. Ell, l’únic, que pot alçar el front en la glòria de la seva resurrecció. Commou considerar que el calze de la ira, destinat als pecadors, és Jesús qui el va beure (Mt 20,22) i justament perquè el Senyor l’ha begut, nosaltres podem beure el calze de la salvació, això és el de l’Eucaristia. Per això hem de donar gràcies a Déu per les seves meravelles i les més grans que ha fet Déu, insuperables, fetes per Jesucrist. Ell s’humilià fins a la mort i per la seva resurrecció hem ressuscitat tots per la confessió del seu nom. Amb tota raó li hem donar gràcies (cf. Sermones 23A:4).
Salm 74
Us lloem, Déu nostre, us lloem,
i proclamem la glòria del vostre nom,
contant els vostres prodigis.
«Vindré a judicar i faré justícia
quan jo ho decideixi.
Trontolla la terra i tots els qui hi habiten,
però jo mantinc ferms els meus pilars.
Dic als insolents: No us insolenteu;
i als descreguts: No planteu cara,
no alceu tan alt el vostre front,
ni parleu amb aquest gest arrogant.»
Ni de llevant, ni de ponent, ni del desert,
no ve ningú capaç de salvar els homes:
és Déu l’únic qui en té el govern,
que humilia l’un i exalta l’altre.
El Senyor té una copa a la mà,
plena d’un vi fort, adobat amb espècies;
l’aboca fins l’última gota,
perquè en beguin tots els descreguts del país.
Jo ho celebraré per sempre més,
honraré amb els meus cants el Déu de Jacob.
S’abaixarà l’altivesa dels descreguts,
però el just alçarà el seu front.