Un salm bellíssim que canta el Regne del Messies. El rei del Salm no és altre que Jesucrist, Déu i Senyor nostre. A ell li ha estat donat pel Pare el judici del món i la glòria del Regne, del qual els pobres i desvalguts en són els «prínceps de sang reial». Celebra, doncs, l’adveniment de l’Enviat i de l’Ungit per Déu, revestit de la gràcia messiànica, per al judici dels pobres (v.2) que portarà la justícia i la bondat, la pau i la salvació (v. 7). La durada del seu regne (és bellíssima la hipèrbole) serà com el sol i la lluna. La seva presència en el món atraurà reis llunyans (Tarsís, Hispània?) i els habitants d’illes inexplorades del Mediterrani occidental i de les llunyíssimes terres del migjorn, d’Aràbia i de Sabà. Tots li portaran reconeixement, dons i homenatge. Serà una gràcia reial pels pobres.
El Salm és una profecia de l’Epifania del Senyor i el cantem amb un immens amor aquest dia. Ell que ha estimat els pobres, nosaltres, estimant com un tresor la nostra vida. Tant els ha estimat que ell mateix s’ha donat amb tot el seu amor, de manera que de cadascú de nosaltres es podrà dir la paraula d’Isaïes: «Ets meu i portes el meu nom».
Sant Agustí té un magnífic comentari del Salm en les seves Enarrationes: “Només, ell, el Senyor, pot salvar els pobres que reclamen i els desvalguts que no tenen defensor. Només ell podia estimar com un tresor la seva vida. Ni els àngels ni els justos podien tenir aquesta misericòrdia que redimeix. Només ell els podia salvar de la mort”. Oh Jesús meu! O Magnum Mysterium! Ell mateix en la seva pobresa és el signe de la presència de Déu en la història. Vet aquí que el rei-messies és «el pobre», pobre en el seu naixement, pobre en la seva creu. A ell li ha estat donat el judici i el dret a judicar. En l’Església tot fa florida per la seva gràcia. El final del Salm meravellosament l’hem d’aplicar a Jesús: «Sigui beneït el nom del Senyor, l’únic que fa meravelles». El Messies portarà el dret a la terra, fonamentat en la gràcia (sedek, mîspat), als pobres, els qui no poden defensar-se, els qui no tenen ni remei ni més camí en aquesta vida, només el seu dolor i la seva pobresa i esdevenen pidolaires (’ebjon), entre ells el Messies manifestarà la seva glòria.
Una reial esplendor de senyoriu, de domini universal, plana damunt de tot aquest salm. Un salm de Nadal i de Epifania. Una exultança i una promesa de pau. Que ens valguem del nom de Jesús per augurar-nos els uns als altres la felicitat (Lc 1,48). Abracem-nos amb la lletra i la música d’aquest salm. Com una joiosa felicitació de Nadal. Sí, Déu ha donat al Rei, que és el Crist, el dret a judicar en la seva gloriosa resurrecció: «El Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici» (Jn 5,22). Amb raó és un dels salms més propis de la litúrgia de Nadal i Epifania. La humanitat de Crist és la nostra alegria, escriví sant Tomàs de Aquino al començament del seu tractat del Verb encarnat. La humanitat sencera, present, passada i futura, serà beneïda en el seu nom. Ell serà la pau, com l’arc de sant Martí, després del diluvi.
La lluna com imatge de l’Església és un tema estimat per la patrística. Sant Ambròs té la cèlebre frase: Fulget Ecclesia non suo sed Christi lumine. I la finalitat de la lluna, predica sant Agustí, és permanere cum sole. Tota aquesta predicació té relació amb el 3 verset: Et permanebit cum sole et ante lunam, in generatione et generationem.
Sant Lleó, el Gran, predica el Salm el dia de Nadal. Aquestes són les seves paraules que foren predicades a Roma essent ell el bisbe:
«També David anunciava aquest dia en els salms quan deia: Li faran homenatge tots es reis. Això s’ha realitzat en el fet que fosssin tres mags que, procedents d’un país llunyà, fosssin conduïts per mitjà d’un estel per adorar el Rei del cel i de la terra. La docilitat dels mags a aquella estrella ens indica de quina manera en la nostra obediència, segons les nostres possibilitats, cal que siguem servidors d’aquesta gràcia que crida totes els homes a Crist» (In natale Domini 3).
D’aquesta manera ressonava la predicació a la basílica dels Apòstols a Roma en el temps del Papa Lleó. Impressionant! Aquest salm messiànic tanca el II llibre del Saltiri.
Oh Déu i Pare nostre, que el regne de pau i de justícia que confiàreu a David, que és Crist, Senyor nostre, arribi d’un cap a l’altra de la terra per tal que els humils siguin defensats, els pobres reivindicats i els espoliadors desapareguin i sigui el vostre Fill benedicció per tots els pobles de la terra, ell que viu i regna pels segles dels segles. Amén.
Senyor Jesucrist, Fill de David,
que, amb el preu de la vostra sang,
ens heu alliberat de les tenebres
i ens heu fet passar a l’alegria del vostre regne,
feu que, amb fidelitat a l’Evangeli,
donem aquí a la terra els fruits de la salvació
i puguem cantar al cel l’himne etern al vostre Nom.
Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
Salm 71
Déu meu, doneu al rei el vostre dret de judicar,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que els turons duguin benestar.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres,
que desfaci els opressors.
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
Que faci el bé com la pluja a l’herbei,
com els ruixats assaonen la terra.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del gran Riu fins a l’extrem del país.
Els adversaris li faran homenatge,
els enemics s’abaixaran fins a la pols.
Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d’Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort,
els rescatarà del poder dels violents,
estimant com un tresor la seva vida.
Que visqui i li doni l’or d’Aràbia,
que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo.
Que els blats abundin al seu país,
i onegin per les muntanyes;
que floreixin i granin com al Líban,
i en cullin com l’herba del camp.
Que el seu nom es perpetuï,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se
es valguin del seu nom;
que se’n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat.
Beneït sigui Senyor, Déu d’Israel,
l’únic que fa meravelles;
sigui sempre beneït el seu nom gloriós;
que la seva glòria ompli la terra. Amén, amén.