El Salm és molt estimat pels monjos, sobretot per la tradició dels anacoretes d’Egipte, per causa de les primeres paraules del salm, dites infinitud de vegades a manera de jaculatòria, contra els dimonis i els «logismoi».
L’estimo perquè és el salm d’un pobre, que troba no en ell, sinó en el Senyor, la seva única riquesa.
Les paraules inicials, en la tradició litúrgica, eren dites silenciosament per cadascú abans de començar les Hores i, més tard, entraren a l’inici de totes les Hores Santes, com invocació coral amb la bella i sòbria melodia gregoriana: Deus in adiutorium meum intende, Domine, ad adiuvandum me festina. Tant la melodia simple com la solemne són impressionants. Ressonen com un crit de súplica al Senyor.
Fa tendresa pensar que mils i mils de cristians, germans nostres en la fe, que comencen la pregària que santifica el temps i les Hores amb aquestes paraules. Sempre hem de demanar l’ajut del Senyor perquè vingui a ajudar-nos quan ens disposem per a la pregària.
Els Pares han comentat el sentit cristològic del Salm d’aquesta manera: és el Crist que en els dies de la seva vida mortal esdevingué pobre i desvalgut, i des de la seva pobresa crida al Pare; però anuncia també la vergonya dels qui en aquest món no hauran estimat el Crist i l’alegria dels qui l’han estimat. La vergonya no és una maledicció, observa sant Agustí, és la vergonya prèvia a la confessió. Avergonyits de fer el mal, avergonyits de no estimar. Com la confusió de Pere després d’haver negat el Senyor. És la pregària de tota l’Església, perseguida en els màrtirs i en els seus pobres. Nosaltres som aquells que estimem l’obra salvadora de Déu i ens alegrem en ell. Ell és la nostra alegria.
Evoquem l’Apòstol: «Germans, alegreu-vos en el Senyor». Crist és la nostra alegria. És tant preciosa la pregària: «Ara, soc un pobre desvalgut» (ego egenus et pauper sum), i necessito amb urgència (me festina) que no triguis a ajudar-me. Som com el Llàtzer de la paràbola. Els cristians som uns pobres que tot ho necessitem del Senyor! Ell no oblida els seus pobres, per això, necessitem urgentment, me festina, que el Senyor ens ajudi i vingui en ajut nostre. Quan confessem: «El Senyor és gran» nosaltres mateixos ens engrandim. Que el Senyor, que va confondre els qui volien la mort del seu Fill, vingui en ajut dels pobres i dels desgraciats, que faci recular el mal, perquè tots s’alegrin de la salvació de Déu.
És un salm que hauríem de saber de memòria i pregar-lo moltes vegades dins del cor en el combat espiritual contra les temptacions.
Senyor Jesús, vós heu dit: «Cerqueu i trobareu, demaneu i us serà donat», no ens abandoneu en el temps de prova, veniu de pressa a ajudar-nos i deslliureu-nos del mal, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
Salm 69
Déu meu, veniu a ajudar-me,
no tardeu a defensar-me, Senyor.
Que quedin defraudats i avergonyits
els qui em volen la mort.
Que reculin plens de confusió
els qui desitgen fer-me mal.
Que es retirin i se’n vagin avergonyits
els qui em deien: «T’està bé!».
Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «Déu és gran».
Ara soc un pobre desvalgut,
no trigueu, Déu meu!
Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu.
Senyor, no trigueu més.