Salm 75

L’Església s’enamorà d’aquest cant i hi descobrí l’esclat de la resurrecció de Crist, com el judici de Déu sobre la història. És en la resurrecció que Déu s’ha fet conèixer i nosaltres serem dels «pocs supervivents d’Hemat», dels qui venen de la gran tribulació, que reconeixem la glòria del Senyor. Una glòria que ara habita en l’Església.

El salm, diuen els estudiosos, és molt antic i es pot datar en la presa de la ciutat santa i l’entronització de l’arca de l’aliança, en el temps de David. Des de Jerusalem s’ha manifestat amb una voluntat de pau i de salvació. És allí, a la nova Jerusalem, on té «la seu reial». Allí, el qui és terrible (môra’), i temible (nôra’) resplendeix en la glòria de la seva victòria. Aquestes muntanyes són les que envolten la ciutat santa de Jerusalem. Entre elles la muntanya on hi ha la ciutat de Sió, en la qual el Senyor va morir. Una mort que fou la gran i decisiva victòria del Senyor sobre Satanàs, la seva gloriosa i esplèndida victòria pasqual.

En la resurrecció del Senyor Déu s’ha aixecat a fer justícia i a salvar els humils de la terra. Tant hi veu l’Església la resurrecció del Senyor en aquest Salm que el canta sempre els diumenges, el «Dia del dies». La tradició romana el canta els diumenges, a les hores diürnes. Són belles les paraules: «Els valents dormen el son de la mort». En el darrer combat del Logos resplendeix el seu esclat. Com en el salm anterior, el dia que el Senyor va morir, fou quan Déu s’aixecà a fer justícia i a salvar els humils de la terra. Sant Jeroni afirma que Déu: «Ja era conegut a Judà i a Israel», però després de la seva resurrecció, i pel misteri de la Pentecosta, és conegut a tot el món, i ha posat, ara i per sempre, la seva residència (el seu tabernacle) en l’Església.

El Salm  es canta també per aquesta significació el Dissabte Sant. La versió del salm en català és difícil, perquè el text hebreu ho és, i està allunyada de la Vulgata i dels LXX. Sobretot en el verset 11 que tradueix els mots hebreus com a noms de lloc. Aquest salm tenia l’honor que el Diumenge de Pasqua fos cantat al Offertorium en el Ordo Vetus.

Senyor Jesús, vós heu vençut l’agulló de la mort a la muntanya de Sió, prenent-li com a botí les ànimes que tenia encadenades, aixequeu-vos per judicar la terra i concediu a la vostra Església llum i força per anunciar la vostra victòria als humils de la terra perquè aquests us lloïn pels segles dels segles. Amén.