Salm 5

TempleJerusalem

Si el salm 4 és el salm de la nit, el 5 és el del matí. La pregària és «a trenc d’alba» quan era ofert el sacrifici del matí. És la pregària piadosa d’un israelita al matí, en el temple, on es queda «esperant». Quan el sol es llevava a Jerusalem, el sacrifici del matí era ofert pels sacerdots amb els piadosos d’Israel.

Al matí em presento davant vostre i em quedo esperant. Què és el que espera el salmista sinó la misericòrdia del Senyor, per ell, pel seu poble, per tota la humanitat?  Només l’Església té una confiança així (St. Jeroni: Tractatus LIX in psalmos 5,27: PL 26,829).

La pregària matutina del salmista fa recordar el Senyor, que s’aixecava a les nit, perquè l’albada el trobes pregant amb el Pare. I també fa recordar el vers de sant Joan de la Creu: Al par de los levantes de la aurora. Cada matí Déu crea el món i el guarda en la seva providència. L’albada és temps de pregària i de lloança. Un final de la nit (cognitio matutina), una rosada d’aurora de matí de Pasqua. El cristià, com el salmista, espera els dons del Senyor que reparteix en bé nostre. Un nou dia no és només el començament d’una nova jornada, sinó el començament d’una nova història. Un nou dia, també un do nou i imprevisible del Senyor! 

Em prosterno ple de reverència davant del santuari. Davant del santuari, vol dir, davant del Sant dels Sants, dins del temple. El santuari on el cristià entra i prega és el Cos de Jesucrist: «Crist ha vingut com a gran sacerdot del món futur que ara comença i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’home, ja que no pertany al món creat» (He 9,11).

Vós no sou un Déu que es complagui en la maldat. La mentida és abominable als seus ulls i no entra en la casa de Déu. Tota mentida participa del qui, des del principi, és pare de la mentida. Els enemics del salmista són els enemics del Senyor: cap compromís hi pot haver entre Déu sant i els impius que violen la llei i que amenacen el salmista. Déu odia el pecat (v 11b). Sant Pau cita el v.10: La seva gola és un sepulcre obert, trama enganys la seva llengua, porten als llavis verí d’escurçó per indicar que tant els jueus, com els grecs, estan sota el domini del pecat i necessiten la salvació de Crist (Rm 3,13). 

Oh Déu, sentencieu-los (…) El salm inaugura en el vers 11  la modalitat d’expressions imprecatòries, que fereixen la sensibilitat cristiana. S’ha de tenir present el que escriu J. Gelineau: «Purificats del ressentiment personal, els salms i les expressions de venjança resten per l’Església, com pels cristians, com l’expressió d’una mateixa necessitat de justícia de cara a les potències del mal sempre presents en el món». Tot i així, el vers 11 és omès en la recitació cristiana del salm.

Per la vostra gran bondat, entro a casa vostra.  Només per la seva gran bondat, hesed, podem entrar a casa seva. Déu ens fa dignes d’entrar en el santuari de la presència de Déu en la pregària. Només els nets de cor poden pregar. La porta per entrar a la pregària és la humilitat. I el Senyor que és just – per la seva justícia, sedakah, – el guiarà pels camins de la pregària fins als límits marcats pel mateix Senyor i que són insospitables per a nosaltres. Quan els recorrem són increïbles i inexplicables. 

S’alegraran els qui es refugien en vós. L’oració del salmista en els darrers versets del salm (12-13) experimenta un final ple de llum i de pau. Després de l’obscur món que ha descrit i en el qual ha de viure, una onada de pau i d’alegria envaeix al qui confia en el Senyor. La jornada que ara s’obre davant seu serà il·luminada per la benedicció divina. El salmista no en té cap dubte i exclama: Vós, Senyor,  beneïu el just, el vostre favor el protegeix.

El salm conté la bella expressió: Els qui estimen el vostre nom. El nom de Déu és Jesucrist, en el qual hi trobem tots els dons, el nom que està per damunt de tot, sense canvi i mutació: «Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles» (He13,8). Nom que està per damunt de tot altre nom (Fl 2,9). És el nom dolcíssim de Jesús. Evoca l’himne: Jesu, dulcis memoria, dans vera cordis gaudia: sed super mel et omnia ejus dulcis praesentia. També recorda tota la tradició de l’hesicasme de l’orient, tant estimada i humil.

El salm, segons el títol hebraic,  és en la Regla de sant Benet (s. VI) i figura com a primer salm de les Laudes del dilluns i, encara ara, és el primer salm dels Laudes de la I setmana.

Que la nostra pregària, Pare, sigui la pregària del vostre Fill estimat, que ens faci tornar cap a vós i ens mantingui vigilants en la nit d’aquest món, beneïu-nos en aquell que és el Just,  que viu i regna pels segles dels segles. Amén. 

Oh Déu, vós detesteu la impietat i la mentida, guieu-nos cap a vós per Jesucrist, el vostre Fill, camí de la veritat i temple de la vostra glòria, per exultar de joia pels segles dels segles. Amén.

Salm 5

Escolteu, Senyor, les meves paraules,

acolliu el meu anhel.

Estigueu atent, defenseu-me, 

acolliu el meu anhel

rei meu i Déu meu.

És a vós que imploro,

Senyor, escolteu el meu clam a trenc d’alba;

al matí em presento davant vostre

i em quedo esperant.  

Vós no sou un Déu que es complagui en la maldat,

no acolliu el dolent a casa vostra;

els qui viuen obcecats no resisteixen

quan vós els mireu.

Detesteu els amics de males arts,

extermineu els mentiders;

l’home fals i sanguinari, Senyor,

vós l’abomineu.

Però jo, per la vostra gran bondat,

entro a casa vostra

i em prosterno ple de reverència

davant del santuari.

Guieu-me, Senyor, vós que sou just, 

que hi ha qui em vol mal;

feu-me planer el camí que obriu davant meu.

Als seus llavis no hi ha sinceritat,

guarden al cor la intriga;

sota la seva llengua falaguera

hi ha un sepulcre obert.

Oh Déu, sentencieu-los.

Que fracassin els plans que es proposen.

Allunyeu-los. Són uns sediciosos

que es revolten contra vós.

Se n’alegraran els qui s’emparen en vós,

ho celebraran per sempre;

protegiu-los, que puguin celebrar-ho,

els qui estimen el vostre nom,

perquè vós, Senyor, beneïu el just,

el vostre favor el protegeix.