Cap home pot redimir-se mai a sí mateix i rescatar la seva vida. Aquest ensenyament el recull i l’eleva el Senyor; allò que no pot fer l’home, Déu sí. Ell és l’únic que pot rescatar i redimir la vida de l’home. El Senyor cita el Salm a Marc 8,37. És el Pare qui ha entregat el Fill com a rescat per a la nostra vida; la vida divina, ja que l’home ve sense res en aquest món i sense res el deix (1Tm 2,6). Només donant-li la mateixa vida divina, Déu rescata l’home. Ningú pot rescatar la vida de l’home, només ho ha fet el Pare, entregant-nos a Jesucrist com a rescat i redempció per a tots (Rm 8,21-23). Ell, només ell, és el Redemptor hominis.
En el v. 16 s’entreveu ja alguna cosa dels misteris de la vida eterna: Verumtamen Deus redimet animam meam, de manu inferi, vere suscipiet me. Una vegada més es dona aquí la imatge del rapte: A mi Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts per prendre’m amb ell. El Senyor salva fins i tot de la mort. Nosaltres des del Nou Testament sí que sabem vers on ell ens pren. Ens vol allò on és ara: en la glòria del seu Pare. Ressonen les paraules de sant Joan: Vindré i us prendre a vosaltres perquè visqueu també allà on soc.
Ressonen en el Salm les paraules de sant Pau: «Fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció» (1Co 1,26-30).
És un salm bonic, cantat al so de la lira, per un rabí. La imatge és encantadora. És un salm que, més tard, amb una significació nova i inoïda, un altre mestre, el Senyor Jesús, l’exposarà prop del mar de Galilea, amb la melodia del seu amor. Les paraules del Salm són realment enigmàtiques, només des de la creu seran finalment revelades i enteses.
Senyor, vos proclamàreu la benaurança dels pobres ja que d’ells és el Regne del cel; us demanem de no posar el cor en els béns de la terra, sinó a tenir sempre present el rescat que a gran preu vós heu satisfet per deslliurar-nos de la mort eterna, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén
Salm 48
Escolteu, tots els pobles del món,
escolteu, habitants de la terra,
gent noble i gent senzilla,
pobres i rics.
Us diré unes paraules assenyades,
unes reflexions que he pensat madurament.
El meu cant s’inspira en un enigma,
i l’exposo al so de la lira.
Per què haig de tenir por en dies dolents,
quan m’envolta el poder dels perversos
Vénen refiats perquè es creuen forts
i segurs de la seva gran riquesa.
¿Quin home podrà mai redimir-se
i pagar a Déu el seu rescat?
La vida humana no té preu;
no hi valen diners per a adquirir-la,
per a comprar el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.
A vista de tothom moren els savis,
moren els ignorants,
i abandonen als altres la fortuna.
Tindran per casa les tombes,
on s’estaran segles i segles,
ni que els terrenys conservin el seus noms.
L’home no perdura en els honors,
s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.
És aquest el camí dels qui vivien confiats,
la fi dels qui parlaven satisfets.
S’apleten com un ramat a la terra dels morts,
i és la mort mateixa el seu pastor;
baixen de dret al sepulcre,
es desfiguren les seves faccions;
la seva casa és la terra dels morts.
Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts,
per a prendre’m amb ell.
No et preocupis, si un home que es fa ric
converteix la seva casa en un palau:
quan es mori no se l’endurà,
no el seguiran les seves riqueses.
Ni que en vida se sentís feliç,
afortunat als ulls de tothom,
es reunirà amb el llinatge dels seus pares,
que no veuran mai més la llum.
L’home no perdura en els honors,
s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.