Salm 46

Històricament el Salm fa referència a l’ascensió de l’arca de l’aliança a Jerusalem. El Salm clarament és de l’època monàrquica i, per tant, antic. La litúrgia d’Israel el canta a la festa de l’any nou (Rosh Hasanah). L’Església el canta amb un goig immens el dia de l’Ascensió del Senyor. És el dia en què el Senyor s’ha elevat cel amunt al so de les trompetes, que és el so de la predicació apostòlica. La seva glòria des de llavors és anunciada a tot el món. Les trompetes de les que parla el salm són els shofar que té tanta significació bíblica en la litúrgia d’Israel. Era al so del shofar que aixecava el campament d’Israel i es posava en marxa i recordava la revelació en la muntanya del Sinaí. L’instrument és emprat encara ara com anunci de les festes més grans d’Israel. Té diversos sons, el més solemne, és el de tekiah, llarg i alegre, que, segons els jueus ortodoxos ressonarà en l’adveniment del Messies. El verset: El Senyor és l’Altíssssim, el terrible, caldria matisar-lo: «terrible» vol dir «digne de ser temut», en francès; «redoutable». Millor seria dir: «temible».

És un Salm que canta la reialesa de Crist, manifestada en la seva victòria pasqual. Ell és «L’altíssim, el terrible i el gran rei de tots els pobles». La ressonància cristiana rau en les paraules de Jesús al final de l’evangeli de Mateu: «M’ha est donat tot poder en el cel i en la terra» (Mt 18,18). El Senyor ha pres possessió del seu regne i ha rebut la investidura reial.

Tota la tradició cristiana hi ha vist l’Ascensió de Crist a la dreta del Pare. «Déu seu al tron sagrat» és una imatge que pels cristians evoca les paraules del Credo «sedet ad dexteram Patris». La carta als Hebreus explica l’entrada de Jesús al veritable santuari: «Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d’home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres» (Hb 9,24). El Crist Ressuscitat, ascendit a la dreta del Pare, ha de ser lloat pel més bell dels himnes, segons el verset 8. (La Vulgata tradueix amb l’expressió clàssica psallite sapienter, és a dir, cantar el Senyor amb la saviesa. Aquesta expressió ha tingut una gran influència en l’espiritualitat monàstica: cantar amb saviesa els salms és descobrir en ells i assaborir, gairebé com un llenguatge arcà, els misteris de Crist i de l’Església.  

Cal veure en el Salm també la vocació universal de l’Església ja que el nou Israel donarà acolliment a tots els pobles. Els pobles gentils que han entrat dins del guiatge de l’Evangeli i participen de la benedicció del poble de la fe. Entren a formar part de la descendència d’Abraham.. Nosaltres som la seva heretat i la glòria de Jacob, el seu estimat. Es realitzen així les perspectives universals del Messies esperat, que el II Isaïes proclama en els seus oracles: «Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques» (Is 54,2). El Salm esdevé una profecia de la reialesa de Jesucrist i de la vocació de tots els pobles a formar part del poble de Déu d’Abraham (Is 2,2-5;56,7).

“Desapareix el seu cos de la vostra visió, però Déu no se separa dels vostres cors; vegeu-lo ascendir, creieu en Ell com absent, espereu el seu adveniment; però per una oculta misericòrdia sentiu-lo també present. Perquè el qui va ascendir al cel per ser ocultat a la vostra vista, us va fer una promesa, quan digué: Mireu que jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món” (In Ps 46, 7).

Les mans que aplaudeixen han de ser plenes de bones obres, diu sant Agustí, en un excés d’imaginació, en el seu sermó. Aquest Salm és veritablement entusiasta i solemne. Aclamem, amb aquest Salm dels fills de Coré, el Senyor que ha ascendit cel amunt per asseure’s a la dreta del Pare. Amb tots els pobles de la terra que reconeixen la seva reialesa aclamem-lo plens de goig.

Vós, Senyor Jesús, heu pujat cel amunt per seure a la dreta del Pare i heu rebut d’ell tot poder al cel, sobre la terra i sota la terra, concediu a tots els pobles de la terra que participin de l’heretatge reial, que heu donat a la vostra Església, a fi que tota la humanitat en la unitat d’una mateixa joia, us doni les gràcies amb vós i per vós a Déu, el nostre Pare, que viu i regna amb vós, en la unitat de l’Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.