Salm 44

organization235-5c61debac5317f3d6bfdb348654c720e-cathopic

El Salm canta la bellesa de Jesucrist: cantat a desdir per Nadal (en la Nit Santa l’Església contempla la bellesa de l’Infant, que ens ha nascut, que té tota la bellesa del Verb etern de Déu). És un cant d’amor, que brolla del cor, dedicat a l’Estimat. Si no hi hagués aquest amor no hi hauria aquest cant.[1] L’Església, contemplant l’Infant Jesús, canta aquesta antífona: Diffusa est in lábiis tuis, proptérea benedixi te Deus in aeternum.  Sant Agustí escolta a l’Antic Testament com dues trompetes, duae tubae, que ressonen abans del naixement del Senyor. Aquestes trompetes l’anuncien de dues maneres: com el servent de Jahvé, desfigurat, però també gloriós, resplendent i bell, amb aquella glòria que irradia el seu rostre, segons la carta segona als de Corint: «El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist» (2Co 4,6). [2]

La carta als Hebreus aplica a Jesucrist el verset 8: Dilexisti justitiam et odisti iquitatem: propterea unxit te Deus, Deus tuus, oleo exultationis præ participibus tuis (Hb 1,9). És una llàstima que la versió catalana tradueixi oleo exultationis, oli de l’alegria, amb les paraules «perfums de festa» sense cap ressonància en la literatura dels Pares i en la litúrgia.

El salm cal llegir-lo amb el Càntic dels càntics: «Tot ell és una delícia. Així és el meu estimat, així és el meu amor, filles de Jerusalem!» (Ct 5,10-16). La bellesa del Crist, vestit de festa per la seva resurrecció, amb l’espasa de la Paraula de Déu, amb la gràcia que exhalen els seus llavis, i victoriós en el combat. És el cant de l’Església el dia «de la joia del seu cor». El dia de la joia del seu cor és el Dia de Pasqua en què l’Església retroba el seu Senyor i Espòs en la glòria esplendorosa de la seva bellesa: «Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça» (Ct 2,6).

També és el salm de la bellesa de la seva Esposa, l’Església, la bellesa de la qual ha corprès el seu Espòs. La bellesa de l’Església és la gràcia donada pel mateix Espòs, resplendent en els sants, entre ells, in primis, santa Maria. La bellesa de l’Església que participa, ja glorificada, de la bellesa de l’Espòs: «Teniu la reina a la dreta»: Astitit regina a dextris tuis in vestitu deaurato, circumdata varietate.

La reina al Salm apareix revestida de bellesa, és la bellesa de la gràcia. Una bellesa que el Senyor mateix li ha regalada. Cap bellesa tindria la reina si no li vingués del rei. Cal tenir present la gran aclamació de sant Pau: «Aquest misteri és molt gran: vull dir en tant que es realitza en el Crist i en l’Església» (Ef 5,32).

El Salm celebra les noces del Rei amb la princesa estrangera; i nosaltres celebrem les noces del Messies, que Déu ha consagrat per establir el seu Regne de justícia, amb la humanitat sencera, cridada a viure en el seu palau. Amb aquest Salm cantem a l’Espòs, i a l’Església, la seva Esposa, el més bell himne. El Salm és comentat juntament amb el Càntics dels càntics per la tradició patrística (sobretot en l’escola cistercenca). Talment un epitalami, cal pensar amb les paraules de Jesús: “El regne del cels és com un rei que va celebrar les noces del seu fill” (Mt 22,2).

També canta a la Mare de Déu, joiosa en la seva Assumpció, la humil filla de Sió. Ella que «oblidà la casa del seu pare» i seguí Crist, el seu Fill. És l’Esposa engalanada per a les noces de l’Anyell de l’Apocalipsi (19,7), també l’Esposa del Càntic dels càntics (Ct 3,4). El vestit de «brocats d’or» són els sofriments de l’Esposa i les seves llàgrimes, lluny del qui estima. És la mare Església.

És el Salm dels apòstols car d’ells es pot dir: «En lloc dels teus pares tindràs els fills i els nomenaràs governants per tota la terra». No hem d’oblidar l’epígraf del Salm pro dilecta. És el cant per l’Estimat: Jesús del meu cor, estimat meu. Espòs i amor únic, bellesa que salva el món. El Salm té un ús pasqual en la Litúrgia de les Hores i es canta a les festes de la Mare de Déu i de les santes verges.

«Para nosotros los creyentes, en todas partes se presenta hermoso el Verbo de Dios / pulcher Deus, Verbum apud Deum, / hermoso siendo, Verbo en Dios, / pulcher in utero virginis, / hermoso en el seno de la Virgen, donde no perdió la divinidad y tomó la humanidad; hermoso niño recién nacido, porque aun siendo pequeñito, mamando, siendo llevado en brazos, hablaron los cielos, le tributaron alabanzas los ángeles, la estrella dirigió a los Magos, fue adorado en el pesebre y en todo tiempo fue alimento de los mansos. Luego es hermoso en el cielo y es hermoso en la tierra; hermoso en el seno, hermoso en los brazos de sus padres [de María y José], hermoso en los milagros, hermoso en los azotes. [Sí, también en la flagelación porque –dice Agustín– en la flagelación, cuando estaba todo desfigurado, pensemos por qué estaba así, por qué se había dejado azotar así por los flagelos, pensemos en la misericordia que le hizo llegar a esto por ti, por tu amor, era hermoso incluso en la flagelación. Cuando María lo tomó muerto en sus brazos debajo de la cruz («vidit suum dulcem Natum morientem desolatum / vio a su dulce nacido, dulce hijo, morir solo, solo en la cruz»34), cuando lo tomó en sus brazos, no había nada más hermoso que su hijo, ese hijo desfigurado. Cuando el buen ladrón le dijo «Jesús, acuérdate de mí cuando vayas a tu reino» (Lc 23, 42), no había encontrado nunca en toda su vida nada más hermoso que aquel momento, en el momento de la muerte, cuando Jesús le respondió: «Hoy estarás conmigo en el paraíso» (Lc 23, 43)]. Hermoso en los milagros, hermoso en los azotes, hermoso invitando a seguirlo, hermoso no preocupándose de la muerte, hermoso dando la vida, hermoso resucitando / pulcher in ligno, pulcher in sepulcro, pulcher in coelo / hermoso en la cruz, hermoso en el sepulcro y hermoso en el cielo». Agustín, In Ps  44,3.

[1] La tradición cristiana, siguiendo esta interpretación, se mostró unánime en escuchar el Sal 44 como una revelación del Padre sobre Jesús y sobre la Iglesia. El orante contempla aquí la gloria del esposo, que se transfigura ante su esposa (Mt 17,2.5) y el poder de su reino victorioso sobre el mal; de este modo se vuelve consciente de que la gracia del más bello entre los hijos de los hombres hace a cada bautizado partícipe de la misma bendición que el Padre ha derramado sobre su Hijo amado. Contempla, además, en María, a su prototipo, la plena realización del salmo: el Señor, atraído por su belleza, la hace salir de su pueblo para convertirla en fundadora de una descendencia real en la que, mediante el bautismo, se acoge a cada fiel.

[2] Que de tal manera esté yo transformada en tu hermosura, que, siendo semejante en hermosura, nos veamos entrambos en tu hermosura, teniendo ya tu misma hermosura; de manera que, mirando el uno al otro, vea para cada uno en el otro su hermosura, siendo la una y la del otro tu hermosura sola, absorta yo en tu hermosura, y así te veré yo a ti en tu hermosura y tú a mí en tu hermosura, y yo me veré en ti tu hermosura, y tú te verás en mí tu hermosura; y así, parezca yo tú en tu hermosura y parezcas tú yo en tu hermosura, y mi hermosura sea tu hermosura y tu hermosura mi hermosura; y así, seré yo tú en tu hermosura, y serás tú yo en tu hermosura, porque tu misma hermosura será mi hermosura; y así, nos veremos el uno al otro en tu hermosura. Ésta es la adopción de los hijos de Dios… la Iglesia, la cual participará la misma hermosura del Esposo en el día de su triunfo, que será cuando vea a Dios cara a cara. (S. Juan de la Cruz, Cántico espiritual B, c. 36, n. 5).

Salm 44

Un bon auguri em surt del cor,
dedico al rei el meu poema,
la meva llengua és àgil com una ploma d’escrivà.

Ets el més bell de tots els homes,
exhalen gràcia els teus llavis,
Déu t’ha beneït per sempre.

Cenyeix-te l’espasa, valent,
vesteix-te de festa, cavaller victoriós,
per defensar la veritat,
i la justícia dels indigents.

Seran terribles els trets del teu arc;
el teu braç gloriós, amb les fletxes agudes,
encertarà l’enemic, es rendiran els pobles,
cauran acovardits els enemics del rei.

Que el teu tron, oh déu, desafiï els segles,
i el teu ceptre reial sigui un ceptre just,
tu que estimes la justícia i no la maldat.

Preferint-te als teus companys, oh déu,
el teu Déu t’ha ungit amb perfums de festa;
la pols de mirra i àloe t’impregna el vestit.

Dels palaus de vori t’alegren les arpes,
la princesa t’espera enjoiada,
l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir.


Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.

És el teu Senyor, fes-li homenatge.
La ciutat de Tir ve amb els seus regals,
els pobles més rics busquen el teu favor.

Arriba la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d’or,
guarnida amb brodats és conduïda al rei.

Arriba amb el seguici de donzelles amigues;
conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei.

En lloc dels teus pares tindràs els fills;
els nomenaràs governants per tot el país.

Vull fer perpètua la memòria del teu nom.
Que els pobles et lloïn per sempre més.