Salm 43

jmrc-3b0bf79e40d9c5e2fc2b280e1cfcf320-cathopic

És la complanta i el plany del poble després de la derrota. És la primera pregària col·lectiva del saltiri. És el cant de l’Església, atacada en aquest món, que roman incomprensible i impotent, davant del misteri del Mal. És un càntic de l’Església que sofreix i és perseguida en el seu pelegrinatge. És una complanta per la Passio martyrum.  És així com acompanya el Crist en la seva creu, oblidada pel món, tanmateix fidel, perquè estima el Senyor. És preciós el verset 4: “La claror de la vostra mirada (il.luminatio vultus tui), perquè els estimàveu” és digne de ser notat. La claror de la mirada del Pare és el seu Fill estimat. Ell és el rostre del Pare: “Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare”.

L’Església ha de suportar com un pes els silencis de Déu en la història, amb la certesa que Déu l’acompanya. Com els apòstols navegant al llac, en nit de tempesta i de feredat, amb vent contrari i a punt d’enfonsar-se, i davant la passivitat de Jesús adormit, cridaren: “¿Per què dormiu, Senyor? ¿És que no us fa res que naufraguem?”. És l’absència de Déu i el camí de la fe. La fe pura i despullada. És el Deus non daretur. Com si Ell no hi fos. Caminar en la fe a oscuras y sin nada que deia sant Joan de la Creu. Talment com el núvol de la glòria de Déu hagués marxat de la casa de l’Església i haguéssim entrat en el buit de la presència divina. L’Església viu d’un passat de la qual ja no n’és testimoni i d’un futur pendent de compliment; té tanmateix la penyora de l’Esperit Sant i el testimoni dels sants.

És la pregària dels sants innocents, víctimes de l’odi i del mal. Ajunten el seu sofriment a Crist, l’Anyell immolat. Participen del sofriment vicari de Crist, en un misteri quasi incomprensible. Tanmateix la derrota en Crist és una victòria. Som soldats derrotats d’un Rei invencible. El verset 23: “És per vós que morim cada dia, ens tenen com anyells per matar”, identifiquen el destí dels màrtirs al destí del Servent de Jahvé, perquè el deixeble no pot ser més que el mestre. Cal escoltar la bella melodia i els versos del Sanctorum meritis: Caedúntur gládiis móre bidéntium: non múrmur résonant, non querimónia: sed córde impávido mens bene cónscia consérvat patiéntiam.

El Salm té l’honor de ser citat per sant Pau en el capítol vuitè de la  carta als Romans, que ens fa descobrir que només en Crist s’esclareix el misteri del dolor del món i de l’Església en els seus membres, perquè ella sap que res ni ningú la podrà separar mai de l’amor del Crist. És dins d’aquest pensament teològic que és citat literalment el salm:

«Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre» (8,26-37).

Senyor Jesús, vós heu dit: “el deixebles no pot ser menys que el Mestre”, i també heu dit: “si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres”. No oblideu la vostra Església, redimida per la vostra sang , i ja que voleu que ella participi en aquest món dels vostres sofriments, concediu-li, per raó del vostre amor, de tenir part en la vostra glòria. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Senyor Jesús, no oblideu la vostra Església, redimida amb la vostra sang, i ja que vós voleu que participi de les vostres sofrences, concediu-li, pel vostre amor, que tingui part també en la vostra glòria, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Salm 43

Déu nostre, nosaltres mateixos hem sentit

aquella antiga gesta de la vostra mà,

que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseireu els nadius,

anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

 

No fou amb l’espasa que ocuparen el país,

no fou el seu braç que els donà la victòria,

sinó la vostra mà, el vostre braç,

la claror de la vostra mirada,

perquè vós els estimàveu.

 

Éreu vós, rei meu i Déu meu,

qui decretàveu les victòries de Jacob.

Amb vós envestíem els nostres adversaris,

amb el vostre nom dominàvem els nostres agressors.

 

Perquè jo no posava la confiança en l’arc,

l’espasa no em donava la victòria;

vós mateix ens vau salvar dels adversaris,

i vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l’ajut de Déu.

Per sempre lloarem el vostre nom.

 

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,

ja no sortiu amb nosaltres al combat;

ens feu retrocedir davant de l’enemic,

que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per a matar,

ens heu escampat per les nacions;

heu venut per no res el vostre poble,

no us ha enriquit el seu preu.

 

Heu fet de nosaltres l’escarni dels veïns,

la befa i la burla dels passos que ens envolten.

La nostra dissort és proverbial entre els pobles,

mouen el cap amb aires de mofa.

 

 

A cada moment tinc al davant el meu afront,

abaixo els ulls de vergonya

sentint com m’ultratja l’enemic,

l’enemic que es venja de mi.

 

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,

ni haver traït la vostra aliança?

El nostre cor no s’ha allunyat de vós,

ni els nostres passos dels vostres camins,

i vós ens llanceu al desert amb els xacals,

sota un mantell de tenebra.

 

Si haguéssim oblidat el nostre Déu

i estès les mans per pregar un déu estranger,

¿és que Déu no se n’hauria adonat,

ell que coneix els secrets del cor?

 

És per vós que morim cada dia,

i ens tenen com anyells per a matar.

Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor?

Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

 

Per què ens amagueu la mirada

i oblideu el dolor que ens oprimeix?

Estem prostrats a la pols,

amb tot el cos estenallat a terra.

 

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,

per l’amor que ens tenia, allibereu-nos.