Salm 42

Déu és «qui laetificat iuventutem meam». El salm, Iudica me, durant segles es resava abans de pujar les grades de l’altar en la litúrgia romana, amb una clara significació pasqual. Són paraules amarades de la tradició orant de l’Església en la celebració dels sants Misteris. Els sentiments de reverència, de desig i d’esperança que expressen, convenen als preveres que es disposen a celebrar els sants Misteris, car abans de pujar a l’altar de la creu hi ha l’agonia de l’hort de les Oliveres. Allí el Senyor emprà el Salm per adreçar-se al seu Pare: «Per què aquesta tristor, ànima meva?». Fa pensar amb els relats de Getsemaní: «Sento a l’ànima una tristor de mort» (Mc 14,43a i Mt 26,38). Pròpiament hi ha una citació del Salm (42,5) a Jn 12,27 i empra el verb: tetaráktai, que indica el temor abismal de l’ànima de Jesús.

El Salm  clarament s’ha d’aplicar a la Passió de Jesús. L’altar on s’ha d’acostar és la creu, i per la resurrecció, la humanitat de Jesús tornarà a lloar al Pare; la «llum i la veritat» que el guien fins a l’altar gloriós, ad sublime altare tuum, són els dons de l’Esperit Sant. Amb Crist, sostingut en la seva passió pel desig de retornar cap al Pare, supliquem amb el Salm al Senyor que ens deslliuri del Maligne i ens afermi en la nostra  esperança. La «llum i veritat» que han de guiar-nos fins al temple celestial és el mateix Esperit Sant.

El salmista s’adona que fins que no arriba al temple del Cel, on es consum l’amor de la Trinitat, el veritable altar, l’acompanyen la llum i la veritat. La llum de l’Esperit i el Verb de la Veritat acompanyen al qui que va seguit de prop per l’enemic, que és l’ombra de sí mateix, allò que no vol ser i és, el mal i la tristesa. També el Maligne. El pelegrinatge acaba en Déu, en Déu retrobat, abans perdut. El salmista sap que la tristesa passarà, encara que ara envaeixi el cor.

Sant Tomàs d’Aquino explica la gradualitat del qui va vers Déu: primer la muntanya, després el temple i, finalment, l’altar, i en fa una paràbola de la vida espiritual del cristià. Tot té una clara significació mística (Exposició sobre els salms I, Roma 1982, p.1019). «Espera en Déu, es dirà a sí mateix el qui està torbat (…) Mentrestant viu en l’esperança. L’esperança d’allò que és veu, ja no és esperança, però si esperem allò que no es veu, amb la paciència esperarem» (Rm 8,24-25). En les catequesis mistagògiques, si en el Salm anterior el tema era el Baptisme, en aquest el tema és l’Eucaristia.  L’Abat Joan de Fécamp comenta així el salm:

«Oh morada luminosa y espléndida, amo desde siempre tu belleza y el lugar donde habita la gloria de mi Señor. Mi peregrinación suspira por ti; al que me hizo le pido que me posea también a mí en tu interior, porque también me hizo a mí. He andado errante como oveja descarriada, mas espero ser llevada de nuevo a ti sobre los hombros de mi Pastor, de tu Arquitecto; Jerusalén, morada eterna de Dios, que no se olvide de ti mi alma: que, después del amor a Cristo, seas tú mi alegría; que el dulce recuerdo de tu bienaventurado nombre me alivie de la tristeza y de lo que me oprime. Los hijos de Edom, los habitantes de Cedar y las hijas de Babilonia, que no tienen paz, me oprimen, en efecto, demasiado. Se agitan alrededor y desde fuera soplan a la tierra levantando polvo […].» Pero yo quiero subir paso a paso hacia el altar de Dios, donde se alegrará mi juventud. Entraré en el secreto de mi espíritu e, impulsándome más allá, correré a lo ancho y a lo largo de tu tierra colmada de toda riqueza. Por último, subiré a través de ti hasta mi Dios y al amparo de sus alas encontraré reposo. No tenemos aquí abajo nuestra ciudadanía estable: nuestra patria está en los cielos y de allí esperamos al Señor Jesucristo, que transfigurará nuestro cuerpo miserable para configurarlo con su cuerpo glorioso. Jerusalén santa, te suplico por la caridad de la que eres madre, que no te olvides nunca de la Iglesia, que todavía peregrina en la tierra. No te canses de orar por esta parte de ti y sostenla con tu protección, para que obtenga un día la gracia de unirse a ti para siempre (Juan de Fécamp, Confesión teológica III, 23s, passim).

Envieu-nos, Senyor, la llum i la veritat del vostre Esperit, per tal que no ens acovardim davant les dificultats i ens guiïn en la nit de la vida i del món vers vós, font de tota llum. Per Crist Senyor nostre. Amén.

Oh Déu, que heu donat al vostre estimat Fill, víctima d’expiació dels nostres pecats, el gloriós triomf de la resurrecció a l’alba de Pasqua, inundeu-nos avui de veritat i de llum, perquè no cedim als enganys de l’enemic i rebem en el vostre altar la pau i la joia de l’Esperit Sant. Amén.