Salm 4

És el primer de les Completes quotidianes de l’ofici romà. Indubtablement per raó de les paraules: M’adormo en pau així, que em fico al llit i em sento en vós segur, només en vós, Déu meu.(v.9). Paul Claudel parafraseja aquest vers: «Està en mi aquesta pau que troba el son, és amb mi aquest tresor d’esperança que m’ha estat donat».

Ha estat pregat per generacions i generacions de creients que han santificat el descans de la nit amb aquestes paraules, des d’aquesta constatació és més que venerable. Fa respecte la successió de generacions, de l’orde dels clergues, dels monjos i de les verges que l’han resat a les Completes de cada dia. Pensem, per cas, amb sant Joan de la Creu i santa Teresa de l’Infant Jesús. Celebrem en aquesta perspectiva la comunió dels sants en la recitació del saltiri.

Adormir-se a la bíblia sovint  és sempre una imatge de la mort. Cal contemplar en el salm el repòs del Senyor en el Misteri del Dissabte Sant. Per aquesta raó és també el primer de l’ofici del Dissabte Sant amb l’antiquíssima antífona: In pace in idipsum, dormiam et requiscam.  Cal evocar l’antiga i cèlebre homilia antiga de l’Ofici de Lectura del Dissabte Sant: El son de la mort de Jesús desvetlla els qui estaven dormits pel pecat, els desvetlla a la vida i els porta a Déu. És el misteri més profund de lakènosi del Senyor, que pren possessió del reialme de la mort.

Fins quan vosaltres, homes, menyspreareu el Senyor la meva glòria i preferireu el que és no res (…). Constata la miserable condició dels idòlatres, que menyspreen el Senyor i prefereixen «el que és no res», fiant-se «d’esperances enganyoses» i,  això contrasta amb el fidel del Senyor, hasîd, que és sempre escoltat per Déu quan l’invoca i l’omple de «favors admirables».

La Vulgata és exacte quan tradueix el vers: Scitote: mirabilem facit Dominus sanctum suum. Aquest sanctus no pot ser sinó Jesús mateix. La versió catalana és: Sapigueu que el Senyor ha glorificat el seu servent. Es refereix a la glorificació de Crist.  L’epígraf de sant Agustí, senyalat en la Litúrgia de les Hores, diu: “El Senyor ha fet favors meravellosos a Crist, ressuscitant-lo d’entre els morts”.

El verset 5: No pequeu si us veieu insegurs, reflexioneu de nit i assereneu-vos, seguint els LXX, la Vulgata el tradueix així: irascimini et nolite peccare; i sant Pau l’interpretaven la carta als Efesis d’aquesta manera: «Si us disgusteu amb algú, no l’ofengueu; que la posta de sol no us trobi encara ressentits» (Ef 4, 6). Aquest verset és un dels instruments de les bones obres, segons la Regla de sant Benet.

Oferiu sacrificis per obtenir el favor de Déu (literalment: “sacrificis de justícia”). Els sacrificis (oblacions) de justícia eren sacrificis rituals acompanyats de bones obres. El cristià, quan vol oferir els sacrificis de justícia, cal que contempli  a Crist, que ha esdevingut la nostra justícia (1Co 1, 30) i ha consagrat els membres del seu Cos per esdevenir instruments de justícia (Rm 6, 13). Aquests són els qui poden confiar en el Senyor (bathah). Recordem que el primer verset del salm: Responeu quan us invoco, oh Déu que em feu justícia,evoquen les paraules solemnes de sant Pau:  És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció (1Co 1, 30).

El salmista, com una ària, exclama als qui pregunten: ¿En qui trobarem el nostre goig?(v.7a) La resposta és el preciós vers: Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada (Leva in signum super nos lumen vultus tui, Domine). La llum de la mirada del Senyor sobre nosaltres és el rostre lluminós del Crist, Senyor. És la benedicció sacerdotal d’Israel (cf. Nm 6, 24ss). 

M’adormo en pau. La pregària dita abans del descans nocturn ens recorda que un dia incert haurem de viure una realitat absolutament certa, la mort. Serà l’adormir-se en el Senyor, en la seva mort, per desvetllar-nos a la llum d’un dia sense posta, il·luminat per la bellesa del rostre de Crist. El dia de la mort podrem dir definitivament: «M’adormo en pau». Té alguna cosa del Nuncdimittis.

La joia del cor del salmista, ple de la presència  de Déu, val més que la «collita de blat i de vi» i que totes les riqueses del món. En Déu ho té tot. No hi ha res a la terra que el faci més feliç que l’amor del Senyor. És l’alegria que ningú ens pot prendre, perquè el Senyor mateix ens l’ha donada (Jn 15, 12; 16, 20-22).

Quantes vegades l’hem resat després de jornades en les que hem viscut el dolor i l’única joia que tenim és l’amor i la presència del Senyor. La joia ve de dins, no de fora. Quan només ve de Déu, llavors és pur do seu.

«Vols ser feliç? Si ho desitges, et mostro el que et pot fer feliç. Continua llegint: Fins quan vosaltres homes, menyspreareu el Senyor, la meva glòria, i preferireu el que és no res? Sapigueu. Què? Que el Senyor ha enaltit el seu sant. Va venir Crist a les nostres misèries: tenir fam, va patir set, es va fatigar, va dormir, va fer coses meravelloses, va patir mals, va ser flagel·lat, coronat d’espines, cobert de escopinades, bufetejat, crucificat, ferit per la llança, col·locat en el sepulcre; però a al tercer dia va ressuscitar, acabada la fatiga, havent vençut la mort. Tingueu els vostres ulls fixos allí, en la seva resurrecció, ja que el Senyor ha enaltit el seu sant, ressuscitant-lo d’entre els morts i s’ha assegut a la dreta del Pare» (St. Agustí,  Sermó 231,5).

Pertanyia al mestre de cor i calia cantar-lo al temple amb instruments de corda. Hi ha cinquanta cinc salms on es repeteix aquesta expressió. Els instruments de corda eren: la guitarra (kinor) i l’arpa de deu cordes en forma triangular (nebel). El mestre de cor sembla ser qui dirigia i marcava les pauses (selah). 

Preguem

Pare, vós heu escoltat les pregàries del vostre Fill i l’heu alliberat de la mor; allibereu els nostres cors de tot temor, ompliu-los de joia i confiança i féu que en el silenci de la pregària contemplem la llum de la vostra mirada, per Crist, Senyor nostre.