Salm 39

Aquest salm revela una inversió: s’inicia amb una acció de gràcies i acaba amb una súplica adolorida i insistent. És l’acció de gràcies d’un pobre que suplica el Senyor. Comença amb un Magnificat i acaba amb un De profundis. Comença amb la lloança del càntic nou i expressa el desig de què l’assemblea litúrgica d’Israel lloï el Senyor: Que puguin alegrar se i fer-vos festa els qui us busquen de debò. Amb aquest salm donem gràcies al Senyor per la salvació que ve del sacrifici de la seva obediència.

El Salm  forma part de la profecia de Crist (Lc 24,26). La lletra posa al davant la glòria de Crist i després els seus sofriments. Nosaltres, els orants de la nova aliança, formem part de tots els qui ho han vist i s’admiren i confien més en el Senyor, com els deixebles que s’alegraren de veure el Senyor quan s’aparegué enmig d’ells. El que uneix l’acció de gràcia i la súplica, la glòria i la creu, és el verset 9: Déu meu, vull fer la vostra voluntat. S’anticipen les paraules de Jesús: Jo faig sempre el que us agrada (Jn 8,29). Vet aquí que el Salm és sublim perquè conté la pregària de Jesús en aquest món, el seu diàleg d’amor i d’obediència al Pare.

La carta als Hebreus fa teologia d’aquest salm desenrotllant a partir d’aquest vers el misteri de l’Encarnació (10,8-10) donant, així, la interpretació cristològica definitiva del Salm. Conté les paraules del Fill quan entrà en aquest món:

«Per això, quan entra al món, Crist diu a Déu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Per això t’he dit: A tu em presento. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teva voluntat. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: A tu em presento; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. Precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats per l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre» (Hb 10,8-10).

És bellíssima la interpretació dels LXX, en la que l’autor de la carta als Hebreus fa l’exegesi del verset: «M’heu format un cos». És el Cos que virginalment fou concebut, per obra de l’Esperit Sant, en el si de la Mare de Déu, el Cos que patí temptació, flagel·lació, passió i mort. El Cos que fou recollit i dut en el sepulcre, el Cos que fou donat en l’Eucaristia a l’Església com a Presència i Memorial. Jesús entra en aquest món obeint la voluntat del Pare. Com està escrit de mi en el llibre, en el pla secret de Déu, que es revela en la plenitud del temps.

El llibre del qual parla és la Torah, la Paraula de Déu, escrita en el llibre i en els cors, segons l’expressió de Jeremies: «L’aliança d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor» (31,33). Unes paraules que no estan lluny de les paraules de Maria de Natzaret, quan digué: «Faci’s en mi segons la vostra paraula». Amb raó es canta en la solemnitat de l’Anunciació a Maria.

El salm 39 presenta el Senyor Jesús venint al món en un camí d’obediència i d’amor, en una perfecta submissió a la voluntat de Déu. Ell que «des de d’abans de crear el món, Déu ja l’havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat a favor vostre:» (1Pe 1,20) i és l’Anyell immolat des del començament del món. Ell que proclamava de sí mateix: « perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat» (Jn 8,42).

Aquesta voluntat divina i la missió d’obediència passa pel camí de l’anorreament  en els versos 12-18, que són com la segona part.  El «el pobre i desvalgut» s’adreça al Senyor. El Salm està, per dir-ho així, a l’interior d’aquesta espera pacient. La seva obediència, dirà sant Pau, ens ha salvat (cf. Rm 5,19). No són pas els sacrificis i els holocaustos els que reconcilien amb Déu, sinó l’humil compliment de la seva voluntat. L’obediència del segon Adam anul·la la desobediència del primer.

El final el cant esdevé la súplica d’un pobre: Jesús és el pobre. Com un portant veu de tota la humanitat (membres del seu Cos) suplica en boca seva: «Déu meu, no trigueu més». És el crit del pobre que s’ha fet pobre per enriquir-nos a tots. S’ha fet pobre per enriquir els pobres i desposseir els rics segons el món (cf. 2 Co 8,9). El Senyor ha de venir i no ha de tardar a venir: «Si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà» (Mt 24,22).Sant Joan de la Creu comenta el verset 13: “els pecats fan que no puguem veure el rostre del Senyor, com els núvols que no deixen veure la claredat del sol” (cf. Subida al Monte Carmelo 1.8.1).

També del Salm Jesús és el cantor admirable. En boca seva comença un himne joiós de l’home salvat, que anuncia el misteri de la salvació. És el càntic nou dels redimits (Ap 14,3). La victòria de Crist és nostra, també el seu cant. Ell havia posat l’esperança en el Senyor i el Pare per la resurrecció s’ha inclinat sobre ell i ha escoltat el seu clam, no salvant-lo de la mort, sinó per la mort, i d’aquesta manera l’ha tret de la mort i del llot dels pecats de la humanitat, com el boc abandonat al desert en la solitud, i ha inspirat el càntic nou de l’Anyell immolat que l’Església canta. La inspiració d’aquest càntic és un do de l’Esperit Sant. Cada diumenge, en la Fracció del Pa, els qui estimen la seva obra salvadora poden dir sempre: «És gran el Senyor». Cal llegir el n. 2824 del Catecisme de l’Església Catòlica on hi ha una referència al Salm. El Salm ocupa l’Hora Menor del Divendres Sant, realment és la pregària del Senyor crucificat.

Senyor Jesús, vós heu estat obedient fins a la mort en creu, abans de rebre el nom que està per damunt de tot altre nom. Ensenyeu-nos a complir la voluntat del vostre Pare i concediu als vostres germans, santificats una vegada per sempre per l’oblació del vostre cos, d’esperar les meravelles del vostre amor. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.