Salm 36

El Senyor coneixia el salm de la saviesa d’Israel, la que inspirant-se en ell proclamà: «Benaurats els humils perquè ells posseiran el la terra». Per això cal cantar-lo amb un amor molt gran.

Només podem cantar el Salm a la llum del Nou Testament car en ell encara no hi resplendeixen els misteris de la vida eterna. El Salm  ensenya que cal abandonar la pròpia vida a les mans de Déu, sense voler anticipar els seus dons ni sense voler respondre a preguntes, a les quals només Déu pot respondre. Els qui confien en el Senyor respiren la pau del cor.

És un salm bell, que hem de recitar lentament, amarant-nos de les seves paraules. Sona ja a la predicació del profeta de Natzaret. La saviesa de Déu ens instrueix. Ni el poder d’aquest món ni la riquesa ens faran entrar en l’heretatge promès, només la humilitat del cor i la confiança en Déu, que no abandona mai els seus fidels.

Sant Agustí en té una dolcíssima i entranyable predicació i desenvolupa les raons per les quals els justos no han de sentir enveja pels malvats. El país promès pel Senyor als justos és la Jerusalem del Cel, allà hi haurà la plenitud de la pau: Allí respiraran la pau profundament. I predica: «Déu ho serà tot per tu (…) et posseirà tot sencer l’Absolut. No sofriràs allí necessitats, seràs en companyia d’Aquell en qui tot ho posseeixes, tot ho tindràs, i Ell tot ho tindrà, perquè tu i Ell sereu ú» (In Ps 36:12). Sí, la pau, la pax, serà el gran do, incomparable a cap altre. La pau de la Urbs Ierusalem, beata pacis visio. Des del Nou Testament, les paraules del Salm adquireixen significats nous: hi la promesa de Crist i la pau que dona als qui l’estimen, ja en aquest món, i en plenitud en l’altre.

No murmurem de Déu, en els temps de la seva paciència, ell ha disposat que visquem en la fe i no en la visió. Per això posa a prova la nostra fidelitat. En el judici escatològic quedarà en evidència el qui s’ha mantingut fidel, aquest tindrà una casa per sempre, i en canvi l’injust no se’l trobarà. No tindrà lloc perquè no ha tingut cap utilitat en ordre al creixement del Regne de Déu. El millor és deixar la vida a les seves mans: Encomana al Senyor el teus camins, deixant que el Senyor disposi de la  nostra vida (deixa’l fer).

El Salm respira una serenitat de fons, respira una pau que promet. Respira també una gran confiança i esperança en Déu. Hi ha versets que toquen el cor. Un Salm que conforta i sosté la paciència de la vida fins a la manifestació gloriosa dels fills de Déu. Els justos resplendiran com el sol del migdia quan aparegui el Crist gloriós, però entretant, aquest món és com una nit. Ningú s’ha de comparar amb un altre, perquè dos que siguin de la mateixa professió, o que la vida els és semblant, potser que un tingui el cor en una cosa i un altre en una altra. Són semblants exteriorment, interiorment, però, el cor de cadascú està en llocs diferents. Un potser en les riqueses i en els honors, l’altre en Déu, en qui té el seu cor, també el seu tresor. Per això un serà pres i l’altre no (Lc 17,34). Tot el Salm fa pensar amb les paraules de sant Pau: «Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre» (2Co 4,17). No ens ha de passar desapercebut el verset: Els pecadors moren sense descendència. Sí, el pecat no engendra res, és l’esterilitat pura.

Senyor Jesús, vós heu ensenyat la benaurança dels humils de cor i heu declarat que ells posseiran la terra, concediu-nos un cor dolç i amable per confiar en el Pare del cel, que dona amb escreix als qui busquen només el Regne de Déu i la seva justícia. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.