És un salm amb el qual preguen tots els oprimits i perseguits de la història, amb Crist que els encapçala. D’una manera particular els màrtirs. És la pregària del Crist total, sofrent abans en el Cap, ara en tot el Cos. De la passio Christi brolla la passio ecclesiae. Sant Agustí té dos bells comentaris sobre el Salm. Són els mateixos germans bisbes que li demanen que prediqui el Salm en dos dies. Fa una profunda reflexió cristològica sobre les dues voluntats de Crist i la unió esponsal entre Crist i l’Església. Sant Tomàs d’Aquino també fa un bell comentari del Salm.
L’Església ha de suportar el silenci de Déu en la història. És el misteri dels sants innocents que preguen Déu, ells no tenen res més sinó la confiança en Déu i l’esperança que sigui el seu defensor i qui vindiqui la seva vida. El Salm manifesta la terrible llei del mal: tornar mal per bé; quasi en el sentit: si els hagués estimat més, més m’haguessin odiat. Hi ha també els sentiments i les súpliques de Crist en la seva passió, que assumeix tota la humanitat sofrent. Sempre hem de sentir amb una gran fe les paraules del Senyor que ens diuen: “Jo mateix et salvaré” i també l’altra: “Qui és com vós, Senyor’”.
Quan sentim, predica sant Agustí, la paraula de Jesús que ens diu: Jo soc la teva salvació i que no cerqui altra salvació sinó la de Crist. La segona expressió remarcada és el crit de l’arcàngel contra les forces del Maligne, que combaten la nostra ànima.
Aquest salm és cantat, en memòria dels sofriments de Crist, els divendres. Sobretot pel corprenedor verset: «Es presenten testimonis malintencionats, em demanen comptes de coses que ni sé; em tornen mal per bé, tothom m’abandona». Hi ressonen als textos de la Passió del Senyor. El Senyor mateix esmenta el Salm en el seu discurs de comiat: «M’odien sense motiu» (Jn 15,25). La veritas del Salm es realitza en la passió del Fill Unigènit. Com si el salmista hagués escrit un drama d’un esdeveniment que encara havia de venir, com si hagués escrit el guió de la passió de Jesús que trobem en els Sinòptics. En la carta 1Pe hi ha escrit: «Quan l’insultaven no tornava l’insult, quan el turmentaven no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia» (2,23ss). És en aquest esperit que hem de resar el salm. És la pregària silenciosa de Jesús en el divendres de la seva mort, quan confiava la seva vida al Pare del cel. Així en el v. 11 hi trobem els falsos testimonis, testes iniqui (cf. Mt 26,6) i en el v. 15 hi podem veure la flagel·lació de Jesús: convenerunt contra me percutientes.
També s’ha d’evocar l’Apocalipsi: «Després, quan l’Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n’havien donat. I cridaven amb veu forta: Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra?» (Ap 6,10). Tantost, el final del Salm s’obre a la lloança i a l’acció de gràcies (com el salm 21) i testimonia: «Us donaré gràcies, enmig del poble reunit» (citat a He 2,12).
Les paraules fortes proferides contra els qui combaten el just i l’innocent no estan tant lluny del llenguatge dels Evangelis i de les paraules de l’adorable Redemptor contra els qui es tanquen a la seva gràcia: «¿Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?» (Lc 18,8).
Aquest és el primer salm que es cantava el Divendres Sant al matí a la basílica del Sant Sepulcre a Jerusalem en temps de la peregrina Egèria, segons el leccionari armeni. En cantaven vuit, seguits de dues lectures, una de l’AT i l’altra del NT amb la pregària de la genuflexió. Són els salms 34; 37; 40; 21; 30; 68; 87 i 101. Al migdia, a l’hora Nona, tornaven a anar al Calvari per cantar el salm 21 amb llàgrimes i planys. La salmòdia de l’Església Mare va ser emprada a totes les Esglésies. Molts salms d’aquests coincideixen amb l’antic Ofici de Tenebres del Divendres Sant
Déu de justícia i de misericòrdia, vós us heu aixecat per defensar el vostre Fill estimat, que esdevingué sense raó objecte de l’odi dels homes. Mireu els testimonis de la mentida que s’alcen contra la vostra Església i no permeteu que es riguin de la seva causa i feu que els pobres, humiliats pels sofriments, exultin de joia i celebrin la vostra salvació. Per Crist, Senyor nostre.
Salm 34
Acuseu Senyor, els meus acusadors,
combateu contra els qui em combaten;
preneu l’escut i el broquer,
veniu a ajudar-me;
brandeu la llança i la destral,
detureu els qui em persegueixen,
digueu-me: «Jo et salvaré».
Que quedin defraudats i avergonyits
els qui em volen la mort;
que reculin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.
Que siguin com la palla a mercè del vent,
i els tregui a fora l’àngel del Senyor;
que trobin fosc i relliscós el camí
quan fugin perseguits per l’àngel.
No tenien motiu per posar-me paranys,
i obrir-me clots on perdés la vida.
Que es trobin tot d’una en el desastre,
que s’agafin als paranys que em posaven
i caiguin als clots que han obert.
I jo m’alegraré del que el Senyor m’ha fet,
ple de goig de veure que em salva.
Proclamaré amb totes les forces:
«Senyor, qui és com vós?
Vós defenseu els febles contra els poderosos,
els pobres contra els qui els volen robar».
Es presenten testimonis malintencionats,
em demanen comptes de coses que ni sé;
em tornen mal per bé
tothom m’abandona.
Quan ells estaven malalts,
jo em posava de dol,
m’afligia i dejunava,
el meu cor no deixava de pregar,
com per un germà o per un amic;
anava a tot arreu com si plorés la mare,
trist, amb el cap cot.
Però ells s’han alegrat quan m’han vist caure,
s’han aplegat contra mi,
m’han fet mal d’amagat,
no paren de destrossar-me;
es burlen cruelment de mi,
em miren amb odi i estrenyen les dents.
¿Fins quan, Senyor, els suportareu?
No els sentiu rugir?
Defenseu-me la vida,
defenseu-la dels lleons.
Us daré gràcies enmig del poble reunit,
davant de tothom us lloaré en dies de festa.
No he donat cap motiu als enemics;
que no cantin victòria.
Que no es facin senyes l’un a l’altre;
els qui m’odien, m’odien perquè sí.
Amb gent de pau, parlen sense pau,
rumien com podran enganyar;
diuen rient-se de mi:
«L’hem vist com s’enfonsava».
Ho heu vist, Senyor. No calleu,
no us allunyeu de mi, Senyor!
Desperteu-vos, desvetlleu-vos,
feu-me justícia.
Déu meu i Senyor meu, defenseu la meva causa.
Sentencien amb justícia, Déu meu,
que no puguin alegrar-se’n.
Que no puguin pensar de mi:
«Això és el que volíem»,
que no puguin dir: «No en queda ni rastre».
Que quedin confosos i decebuts,
els qui celebraven la meva desgràcia.
Que la confusió i la vergonya cobreixin
els qui s’enorgullien de veure’m perdut.
Que s’alegrin i cantin
els qui desitgen que em feu justícia,
i puguin dir per sempre:
«És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent».
Anunciaré la vostra rectitud
i us lloaré tot el dia.