Salm 33

Faith of christian concept: Spiritual prayer hands over sun shine with blurred beautiful sunset background

Un salm  de David, segons nota l’antic i misteriós epígraf, quan aquest fingia haver perdut el seny davant d’Abimèlec (1Sa 21,11-26). El Salm conté el verset: Custodit omnia ossa eorum, unum ex his non conteretur que sant Joan transcriu en el lloc més solemne de l’evangeli. Tampoc al Senyor Jesús «li van trencar cap os» (Jo 19,36). Sant Agustí afirma que és Crist, anyell pasqual immaculat, al qual no li fou trencat cap dels seus ossos (cf. In Ps. 33:24).

Sant Pere cita el Salm d’aquesta manera: «Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i murmuracions, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor» (1Pe 2,1ss). El text de Pere fa de bellíssim introit del II Diumenge de Pasqua: Quasimodo geniti infantes, alleluia: rationabiles, sine dolo lac concupiscite, alleluia, alleluia, alleluia.

Els cristians ja han tastat que n’és de bo el Senyor amb el Pa del cel que té sabor de vida eterna. També sant Atanasi predica: «Tasteu el veritable pa baixat del cel, que dona la vida al món». Les litúrgies cristianes el canten una i altra vegada durant la processó de comunió dels fidels només per aquest verset: «Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor». Generacions i generacions de creients s’han acostat a rebre el Pa baixat del cel cantant i sentint aquest salm. Cantat durant la processó dels accedentes ad sacra mysteria esdevé el salm més íntim i dolç, perquè no hi ha moment més bell que el dels fidels quan s’acosten a rebre el santíssim Cos i la preciosa Sang en el banquet eucarístic, banquet en què el Senyor es dona i es reparteix a l’assemblea. Banquet nupcial i de l’aliança, molt superior al de Canà. Allí els omple de llum, per aquest banquet no passen més fam, i allí el Senyor els rescata la vida, allí els uneix a ell per sempre. El Gradual Romà indica que aquest salm pot suplir tots els altres salms indicats per a l’antífona de comunió.

S’ha anomenat el «Magnificat de l’Antic Testament». Pròpiament els temes del Salm inspiren a la Mare de Déu en el seu càntic. És bonic de pensar que la filla de Sió coneixia el Salm i el cantava. Aquest salm acròstic és el càntic dels pobres de Jahvé, la resta d’Israel, que confiava només en l’amor de Déu. Les benaurances del Regne ja estan anunciades aquí. A 1Pe se cita el salm: «Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. Diu l’Escriptura (1Pe 3,10-12). Són aquests humils i pobres que saben, tanmateix, de l’herència que Déu els té reservada, que canten el bell salm.

Sant Agustí té dos sermons sobre aquest salm i explica joiosament que aquest salm no amaga cap obscuritat. És tot ell lluminós, sense sentits obscurs. El sant bisbe, parla abundosament del l’Eucaristia com el Pa de la Vida. Sí, el Senyor «ens rescata de la mort eterna» cada dia i romandrà en nosaltres fins a la fi del món. El vers: «El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets» és ple de consolació i arriba a l’ànima. Qui de nosaltres no s’ha sentit mai amb el cor desfet? Llavors experimentem la presència del Senyor i la comunió amb tots els sofrents del món. Llavors es posa a prova la confiança que tenim amb el Senyor.  Per tant, no ens hem preocupar desmesuradament dels mals que ens poden venir, perquè el Senyor sempre és a prop.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom: expressa la comunió eclesial. El cristià desitja i necessita que els germans amb ell glorifiquin el Senyor, perquè són el seu Cos. Té goig que els altres l’estimin. El cristià estima tant el Senyor que s’omple d’alegria quan els altres l’estimen i el lloen. És com un desitjar: «Senyor, que tots els qui en vós formen un sol cos, us cantin, us magnifiquin amb una sola veu, en el mateix Esperit».

Senyor, Déu nostre, tot el vostre poble diu: Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor, quan rep l’Eucaristia del vostre Fill i Redemptor nostre, feu que ens decantem sempre del mal i cerquem la pau que vós ens voleu donar en plenitud en el Regne que el vostre Fill ens ha promès, ell que viu i regna pels segles dels segles. Amén.

Nosaltres que representem místicament els querubins
i que cantem l’himne del trisagi a la Trinitat vivificant
apartem-nos de tot interès mundà per tal d’acollir el Rei de tots.
Hem vist la llum veritable, hem vist l’Esperit celestial, hem trobat la fe veritable, adorem la Trinitat indivisible, perquè ella ens ha salvat.
De tots vosaltres el Senyor es recordi en el seu Regne
ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.

Salm 33

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

Tot jo em glorio en el Senyor;

se n’alegraran els humils quan ho sentin.

 

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem plegats el seu nom.

He demanat al Senyor que em guiés;

ell m’ha escoltat, res no m’espanta.

 

Alceu vers ell la mirada! Us omplirà de llum,

i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill.

 

Acampa l’àngel del Senyor

entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;

feliç l’home que s’hi refugia!

 

Sants del Senyor, venereu-lo,

venereu-lo, i no us mancarà res.

Els rics s’empobriran, passaran fam,

però als qui busquen el Senyor cap bé no els faltarà.

 

Veniu, fills meus, escolteu-me;

Us ensenyaré com heu de venerar Senyor.

¿Qui és l’home que estima la vida,

que vol viure temps i fruir de benestar?

 

Guarda’t la llengua del mal,

que no diguin res de fals els teus llavis.

Decanta’t del mal i fes el bé,

busca la pau, procura aconseguir-la.

 

El Senyor es gira contra els malfactors

per esborrar-ne de la terra tot record.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,

escolta quan criden auxili.

 

Així que criden, el Senyor els respon

i els treu de tots els perills.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,

salva els homes que se senten desfets.

 

Els justos sofreixen molts mals,

però el Senyor sempre els allibera;

vetlla per cada un dels seus ossos,

no els podrà trencar ningú.

 

La malícia duu el malvat a la mort,

els qui detesten el just expiaran la seva culpa.

El Senyor rescata de la mort els seus servents

i no acusarà els qui es refugien en ell.