Un salm de David, quan fugia d’Absalom, el seu fill estimat. És el primer salm que porta el títol: «De David». Pertany també al mestre de cor, cantat amb instruments de corda.
Quants n’hi ha, Senyor, que em persegueixen. L’orant es veu rodejat d’una multitud d’adversaris que combaten contra ell. Literalment en hebreu la multitud és: «Un exèrcit de deu mil». La victòria sembla impossible. Tots el desafien i li diuen: «Ningú et pot salvar». Jesús des de la creu va haver sentir els qui l’injuriaven, que li deien: No espereu pas que Déu el salvi (Mt 27, 42). Els enemics són nombrosos perquè el Mal és legió: Em dic “Legió”, perquè som molts (Mc 5, 9) respongué l’endimoniat.
Quan crido invocant al Senyor.Sant Agustí predica: «Eleva la teva veu per escoltar en profunditat la teva ànima on hi ha sempre algú: Déu» (PL 37: 1316). La pregària esdevé crit, com el crit de nostre Senyor a la creu. El papa Benet a l’Encíclica Spes salvi escriu: «Si ningú no m’escolta, Déu encara m’escolta. Si ja no puc parlar amb ningú, si ja no puc trucar a ningú, encara puc parlar amb Déu. Si ja no hi ha ningú que em pugui ajudar, on sigui una necessitat o una expectativa que excedeixi de la capacitat humana d’esperar, Ell em pot ajudar» (núm. 32).
Als ulls de tots vós sou la meva glòria. En aquella hora de la creu la seva única glòria era l’amor del Pare, per això, exclama: Als ulls de tots vós sou la meva glòria. (Jo 17, 22). El Senyor el sostenia tant que l’orant pot dir: No em fa por la multitud que acampa al meu voltant. (v.7). A més, la sensació d’estar sol, abandonat per tothom (v.3b) era la de Jesús a la creu (cf. Mt 27, 40).
Me’n vaig al llit, i dormo en pau, fins que em desperto. El verset ha estat aplicat per la tradició cristiana al misteri pasqual de la mort i la resurrecció de Crist.La imatge «d’adormir-se i despertar-se» és grata a la tradició cristiana per evocar el misteri de la mort i de la resurrecció del Senyor (per exemple1Te 4, 12).
Sant Agustí predica: «Aquestes paraules s’han d’aplicar a la persona de Crist; perquè són molt més adequades a la passió i la resurrecció del Senyor que a aquest fet que ens explica la història, que David va fugir de la cara del seu fill que es va rebel·lar contra ell». (In Ps 3:1). El llatí de la Vulgata és molt més expressiu: «Ego dormivi, et soporatussum; et exsurrexi, quiaDominussuscepit me».
Tot el salm, doncs, està dominat pel misteri de la passió i mort del Senyor viscut i celebrat en l’Església. El Senyor humiliat en la sofrença i en la mort és exaltat a la glòria (Jo 3, 14-15). Té relació amb l’himne de Pasqua: «Desperta’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà» (Ef 5,14). El millor comentari és el de sant Pau: «Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell» (Rm 6, 8).
Per aquest verset el salm és veritablement vox Christi ad Patrem. L’Església canta amb el salm la resurrecció del Senyor, que s’ha desvetllat del son de la mort. En el desvetllament del son hi veu prefigurada la resurrecció del Senyor. Amb raó és un salm dominical segons la distribució del saltiri, el tercer de l’Ofici de Lectura del diumenge de la primera setmana. Que sigui dominical vol dir un salm pasqual.
Salm 3
Quants n’hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s’alcen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi».
Senyor, vós sou l’escut que em protegeix,
als ulls de tots vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor
ell em respon des de la santa muntanya.
Me’n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto,
el Senyor em sosté,
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.
Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu els meus contraris,
i feu saltar les dents dels culpables.
La salvació ve del Senyor,
beneïu el vostre poble.
Alceu-vos, Senyor, salveu-me. El combat del cristià contra el mal no és una lluita solitària, en aquest combat Déu lluita a favor d’ell. De fet, és el combat de Déu contra el mal quehi ha en mi. Vós pegueu els meus contraris i feu saltar les seves dents, perquè ja no parlin més per acusar i maleir.Perquè els enemics quedin silenciosos per sempre.No resem contra ningú, la humanitat no és el nostre enemic. El nostres adversaris no estan fets de carn i ossos, sinó que són els poders ocults de les tenebres en oposició al Regne de Déu. En el món ens va dir el Senyor no ens mancaran tribulacions ( Jo 16, 33).
Unida a Crist, l’Església prega el salm 3, també cadascun dels creients. Enmig dels adversaris espirituals, l’Església s’abandona confiada en el Qui ha desvetllat Crist del son de la mort i creu en la victòria del Crist sobre el mal. És el Senyor l’Únic que la sosté. Per això exclou tota por.
A més, no oblidem una cosa molt important, no estem sols. La nostra pregària se suma a la multitud de germans i germanes de tot el món. És d’aquesta manera que el Déu de la salvació beneeix el seu poble donant-li la pau. Per això en el darrer verset es diu admirablement: La salvació ve de Déu, beneïu el vostre poble. Vet aquí doncs que el salmal final és una proclamació de fe i una benedicció per tot el poble. El enemics havien proclamat, al començament del salm: No espereu que Déu el salvi, i, al final, l’orant diu: La salvació ve de Déu, el mateix Déu que beneeix el seu poble.
El Papa Benet predicava així el salm:
«El salm 3 ens ha presentat una súplica plena de confiança i consol. En resar aquest salm, podem fer nostres els sentiments del salmista, una figura del just perseguit que troba el seu compliment en Jesús. En el dolor, en el perill, en l’amargor de la incomprensió i l’ofensa, les paraules del salm obren el nostre cor a la reconfortant certesa de la fe. Déu sempre està a prop, fins i tot en dificultats, en problemes, en la foscor de la vida, escolta, respon i salva a la seva manera. Però hem de saber reconèixer la seva presència i acceptar els seus camins, com David en la seva humiliant fugida del seu fill Absalom, com el just perseguit del Llibre de la saviesa i, en definitiva i completament, com el Senyor Jesús al Gòlgota. I quan, als ulls dels malvats, Déu sembla no intervenir i el Fill mor, és precisament llavors quan es manifesta la veritable glòria i la realització definitiva de la salvació per a tots els creients. Que el Senyor ens doni fe, vingui en ajut de la nostra debilitat i ens permeti creure i pregar en tota angoixa, en les doloroses nits de dubte i en els llargs dies de dolor, abandonant-nos amb confiança en Ell, que és el nostre ” escut “i la nostra” glòria “». (Audiència general 7.90.2011).
Preguem.
Senyor Jesús, els enemics de la nostra ànima són molts. Feu que escoltem cada matí vostra veu que ens diu: «Jo us salvaré» i us demanen que, quan ens desvetllem el darrer dia, vós ens acolliu per sempre, vós que sou la nostra glòria en aquest món i en l’altre. Vós,que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
El primer dels salms de les Vigiles segons la Regla de sant Benet.
Sant Benet en la Regla posa el salm abans de començar el gran Ofici nocturn (RB 8). Al monestir de santa Maria de Poblet és resat abans del Invitatori. Durant segles, en la tradició benedictina ha estat la primera pregària dels monjos, just desvetllats del son i aplegats per a la lloança divina al cor de la nit. S’escollí per esperar si algú dels germans arribava tard de «desvetllar-se». Es creu que el salm acompanyava la processó dels monjos des del dormitori comú fins a l’oratori on començaven el gran Invitatori.
Hexapsalmosde la litúrgia ortodoxa
En la litúrgia de l’orient (bizantina) és el primer dels Sis salms al començament del Orthos. Són els salms 3, 37, 62, 87, 102 i 142. Durant la pregària dels sis salms, que mai s’ometen fora del temps pasqual, tot està a les fosques i es reciten amb un gran silenci i una gran reverència. La recitació dels Hexapsalmos s’anomena l’Ofici del Judici final, doncs els àngels recitaran aquests salms en el judici de cadascú a l’hora de la mort i el món, mentre els àngels canten aquests salms, serà judicat. És costum litúrgica que en els monestirs ortodoxos el més ancià dels germans reciti els sis salms i els antics comentadors de la litúrgia expressen, quasi a manera de rúbrica: «Comencem, doncs, el Hexapsalmos amb tota atenció i amb temor, com si Crist mateix es trobés invisiblement entre nosaltres, i preguem pels nostres pecats». El germà designat per aquest ofici diu tres vegades abans de començar els salms: “Glòria Déu a dalt del cel i a la terra pau els homes que Déu estima”. Mentre es recita, el sacerdot prega en veu baixa les 12 pregàries del matí.
Present en la pregària del matí d’Israel
També el salm (versets 2-9) forma part actualment de les pregàries matinals que tot israelita fa al matí. Aquests usos són antiquíssims i poden remuntar al temps de Jesús.