Salm 29

Cap al tard del Dissabte Sant tot eren crits de dolor, però a l’albada del matí de Pasqua esdevenen crits d’alegria. Ahir el dolor i el plany, demà joia i danses d’alegria. Ahir la mort, avui la vida.  És tota l’Església amb Crist vivent que diu: «Amb quin goig us exalço». L’Església el dia de Pasqua es posa el vestit de festa i es treu el vestit de la penitència de la Quaresma.

Una alegria immensa, sense precedents. Una alegria compatible fins i tot amb les llàgrimes. Un devessall d’alegria que emplena des d’aquell matí el món. El dol s’ha convertit en alegria. El plany en una dansa d’alegria. El cant és tant alegre com el naixement d’una humanitat nova, alliberada de la mort. És una oda infinita: no callaré mai més, us lloaré per sempre. Per això és el salm del Senyor ressuscitat. És el salm, potser més que en cap altra, en el qual Jesús mateix és el cantor dels salms i el mestre de cor de l’Església. Ben cert, només ell pot dir: Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida. El Senyor, ensenya sant Agustí, ha mudat el vestit de dol de la seva passió i mort pel vestit de la resplendent festa pasqual: conscidisti saccum meum et circumdedisti me laetitia.

El Salm manifesta pols existencials oposats, a manera d’antítesi: del baixar a la tomba al sortir-ne, del rigor d’un instant a la bondat de tota la vida, del plany de la tarda a la joia de l’albada, del vestit de cendra al vestit de festa, però totes aquestes antítesis es resumeixen en una de fonamental: de la mort a la vida. Si els hemistiquis 7 i 8 manifesten una culpa: Jo pensava, no cauré mai, a la fi el salmista amb una gran humilitat, com una argumentació extrema diu a Déu: ¿És la pols que us lloarà, que proclamarà que sou fidel? ¿Què hi guanya Déu que es perdi aquell que l’estima? Déu perd un cantor de la seva lloança, el cor de la creació queda disminuït, com si es perdés la tesel.la d’un mosaic. El Salm expressa fins a aquests extrems la sinceritat de l’oració de l’home de la Bíblia, també el seu amor per la vida i per la litúrgia del temple. 

El Salm es canta en la Vigília Pasqual, després de la lectura d’Isaïes (54, 5-14) que proclama el consol i el rescat de Jerusalem, la més bella lectura de la nit santa i vivificant.  És també el cant de tots els redimits, un salm de diumenge de Pasqua. Fa tanta alegria de cantar!  És el cant del Senyor ressuscitat amb la seva Església, ja que la seva resurrecció és la nostra. Tot el que és d’ell ens pertany pel baptisme.

En la litúrgia jueva es canta el dia de la Dedicació del temple, en el que se celebra la seva purificació i nova consagració l’any 146 aC., després d’haver estat profanat per Antíoc IV Epifanès. Així era com la litúrgia del temple feia del jo del salm, un jo col·lectiu. Així també fa l’Església.

Senyor, vós heu mudat el vel de dol de la vostra Església per un vestit de festa per la resurrecció del vostre Fill, per això ella no callarà mai més i anunciarà a tothom que vós l’heu alliberat de la terra dels morts i per això us lloarà per sempre per Aquell que viu i regna pels segles dels segles. Amén. 

Senyor, mestre de la vida i de la mort, vós no heu permès que el vostre Verb fos reduït al silenci del sepulcre i heu volgut que, després del vespre de la seva sepultura, exultés de joia a l’alba de la Pasqua; vetlleu sobre nosaltres i tingueu pietat, no permeteu que nosaltres davallem per sempre a la pols i ressusciteu-nos d’entre els morts, perquè juntament amb el vostre Fill Jesucrist us lloem sense callar mai més, ell que amb vós viu i regna pels segles dels segles. Amén.