Salm 25

Un salm del rei David. Pels sacerdots del temple existia el precepte de rentar-se les mans i els peus abans d’acostar-se a l’altar per oficiar (cf. Ex 30,17). La litúrgia romana secularment emprà aquest salm en el lavatori de les mans del sacerdot en la celebració dels Sants Misteris: Concede mihi, omnipotens Deus, ita manum lavare, ut puro corde et corpore possim dominicum et sanguinem tractare. Només a prop de l’altar del Senyor podem proclamar la nostra innocència, ja que «hem estat rentats en la sang de l’Anyell» (Ap 7,14).

El salmista expressa el seu desig de purificació per poder viure en la veritat. «Que el preu inestimable de la sang del meu Déu em deslliuri completament i que la vostra misericòrdia no m’abandoni mai» exclama sant Agustí predicant el salm. L’Orant es manifesta amb una gran disponibilitat pel seu Déu, no es vol reservar res i li demana que l’examini, el provi i que depuri en el foc el seu cor. Això és admirable ja que significa dir: “si hi ha res que no sigui digne de vós, purifiqueu-ho, Senyor Déu meu, en el foc purificador”, que només pot ser el seu amor, la gràcia de l’Esperit Sant.

També és bell aquest altre verset: «M’estimo la casa on habiteu, l’indret on resideix la vostra glòria», són paraules que cal referir a l’Església. En aquesta expressió manifestem l’amor que tenim a la santa mare Església, santa perquè és el lloc de la glòria del Senyor, molt més alta i gloriosa, pel misteri de la Pentecosta, que no pas l’antic temple, que n’era una prefiguració. Per aquesta Església el Senyor ha donat la vida i tenim al cor les paraules de Pau: «Tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat a la mort per ella» (Ef 5,25). Ningú com Jesús ha estimat i estima l’indret on habita la glòria de Déu. Aquest indret és l’Església. És amb aquest amor, participant de l’amor de Crist, que estimem l’Església. Aquest salm el canta Crist i l’Església redimida. Només el Crist pot proclamar que la seva vida «és més honrada» i és un salm de l’Església també: «perquè ell fou comptat entre els pecadors» per amor nostre que ho som, segons el Càntic del servent. Perquè ell fou comptat entre els pecadors nosaltres podem ser comptats entre els justos.

Sant Agustí en la seva segona Enarratio sobre el Salm predica que l’Església en aquest món és una era, on s’hi barreja el blat i la palla, però pel fet hi hagi palla no és motiu per marxar de l’era, de l’Església. El Salm li inspira aquesta pregària: «Senyor, he estimat la bellesa de casa vostra. La casa de Déu és l’Església. Aquesta encara conté pecadors, però la bellesa de la casa de Déu està en els sants. Aquesta és la bellesa de la casa que he estimat, l’indret on habita la vostra glòria».  El poble reunit enmig del qual el Senyor Jesús lloa el Pare és l’Església, aplegada al voltant de la taula de l’Eucaristia. Ell, el Senyor, en la persona dels sacerdots, in mysterio, ofereix el Pare la seva acció de gràcies (eucharistiía).

Cal estimar el v.3: «Tinc davant dels ulls el vostre amor». És corprenedor. El cristià sempre té davant dels ulls de la fe (ocula fidei) l’amor de Déu, amb aquest amor ho ha de mirar tot, a si mateix, els altres i la història.  

Senyor Jesús, Anyell innocent i imatge de la perfecció del Pare, feu que per la vostra gràcia siguem nets de tot pecat i caminem per un camí recte que ens porti a casa vostra, on vós habiteu ple de glòria, on nosaltres en l’assemblea dels sants, us lloarem pels segles dels segles. Amén.