Salm 24

cathopic_1490534279868522

És un salm alfabètic, del recull de David. La idea dominant és el camí que el just ha de seguir. És recurrent el tema del camí en aquest salm. Per tant, és ben nostre, dels qui pelegrinem vers el Regne i sempre haurem de demanar al Senyor que ens ensenyi el seu camí. Si no segueix les seves rutes el cristià és un errant, quan segueix els camins del Senyor és un pelegrí.

Cada verset està amarat de pietat i troba en nosaltres ressonàncies molt íntimes, com un anar desgranant els sentiments del cor, a través de paraules. Unes paraules humils, clares i fervents. Cada verset és una pregària, gairebé com un recull de jaculatòries. Tot ell respira la humilitat del fidel del Senyor i una immensa confiança en el seu ajut. És amb humilitat que demana el perdó de les culpes, com una confessió, tant de la lloança com del pecat.

Realment hi són presents les categories teològiques del Déu de l’aliança: l’amor fidel, la misericòrdia, la rectitud, la compassió. Tot conflueix en plenitud en Jesús, ell que és el camí que el Pare ens ha ensenyat per on hem de caminar. Té moltes semblances amb el salm 102.

És un salm dels anawim, dels pobres del Senyor. Reflecteix l’actitud orant del publicà. L’orant se sent pobre i pecador i des d’aquesta situació s’adreça al Senyor. Bernanos escrivia: «Quina dolcesa pensar que encara que ofenem a Déu, no per això deixem de desitjar des del més íntim del cor el que el Senyor està disposat a complir en nosaltres».

Si en el salm 22 hem tingut present les paraules de Jesús en què ell mateix s’anomena «pastor», en aquest hem d’evocar el qui s’anomenà: «Jo soc el camí». El cristià resant-lo recorda que és un viator.

Que sigui el salm escollit per a l’Introit del primer diumenge d’Advent és significatiu espiritualment. Ad te levavi animam meam és la cèlebre antífona que inaugura no tant sols el temps d’Advent, sinó tot l’any litúrgic. El primer que fa l’Església, quan es disposa a celebrar un nou Any Litúrgic, és elevar el cor vers el Senyor i disposar-se en la roda del temps a seguir els seus camins.

El salm és present en la litúrgia de l’Advent també en la litúrgia bizantina la qual, bellíssimament, intercala els troparis: “Alegra’t, rei David! Alegra’t Isaïes! Alegra’t Sofonies! Alegra’t Habacuc! …». Són anomenats així els avantpassats de l’antiga aliança que havien predit i esperat l’adveniment del Senyor. Són textos que palesen la bellesa teològica i poètica de la litúrgia, plena de llum i de sentor d’encens, dels nostres germans orientals. Des d’aquesta visió és un salm ecumènic present en la litúrgia de l’espera del Senyor a l’orient i a l’occident.

Aquesta fidelitat del Déu de l’aliança fa que l’orant exclami: No se’n duran un desengany els qui esperen en vós (v. 3). Tot dona la impressió que aquesta ànima és l’ànima col·lectiva del poble orant. Elevar l’ànima és oferir tota la vida al Senyor en oblació ininterrompuda al Déu de l’aliança. Si podem dir “Déu meu” és que el Senyor abans ja ha pronunciat el “Fill meu” o bé: “Poble meu”.

El salm és sapiencial en el verset 12: Qui és qui venera de debò el Senyor? Només el Senyor ens pot ensenyar el camí. Ell és el mestre de tots els camins. Per això hem de demanar al Senyor que aprenguem els seus camins. Uns camins que són seus, no els nostres i, per tant, només ell ens els pot ensenyar.

En la nit reposarà feliç. Reposarà feliç en el seu Déu: a ell li ha confiat el seu dolor, la seva tristesa, la seva por als enemics, les seves culpes. El salmista sap que fins i tot de nit el Senyor li farà conèixer íntimament la seva aliança, és a dir, l’amor i la fidelitat del Senyor envers ell i el seu poble, i això el farà immensament feliç. En el darrer verset preguem perquè el Senyor allunyi de l’Església els mals que l’afligeixen.    

Senyor, ensenyeu-nos els camins que hem de seguir, per tal que reposem feliços en la terra, que heu promès com heretat, ja que vós mateix sou la nostra única pàtria; per això elevem la nostra ànima a vós, Déu i Senyor nostre, que sou, éreu i heu de venir amb la glòria que us pertany, pels segles dels segles. Amén.

Salm 24

A vós elevo la meva ànima, Senyor,

Déu meu, en vós confio, que no en tingui un desengany,

i no se n’alegrin els enemics.

 

No s’enduran un desengany els qui esperen en vós,

sinó els qui us abandonen per fiar-se del no-res.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,

que aprengui els vostres camins.

 

Guieu-me en la vostra veritat, instruïu-me,

perquè vós sou el Déu que em salveu,

i a cada moment espero en vós,

perquè sé que sou bo, Senyor .

 

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat

i de l’amor que heu guardat des de sempre.

No us recordeu dels pecats que he comès de jove,

compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

 

El Senyor és bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Encamina els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí.

 

Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel

per als qui guarden la seva aliança,

Per l’amor del vostre nom, Senyor,

perdoneu la meva culpa, que és molt gran.

 

Qui és el qui venera de debò el Senyor?

ell li ensenyarà el camí que ha de prendre,

Cada nit reposarà feliç,

els seus descendents posseiran la terra.

El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels,

els revela la seva aliança.

Tinc sempre els ulls posats en el Senyor,

que em treu els peus del parany.

 

Mireu i compadiu-vos de mi,

que em sento sol i desvalgut.

Eixampleu-me el cor oprimit,

traieu-me de la meva dissort.

 

Mireu la meva aflicció i les meves penes,

i perdoneu-me tots els pecats.

Mireu si en tinc, d’enemics,

si en són, de violents, els seus odis!

 

Guardeu-me la vida i deslliureu-me;

M’he emparat en vós; que no en tingui un desengany!

La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,

perquè en vós, Senyor, tinc posada l’esperança.

 

Déu meu, allunyeu d’Israel els mals que l’afligeixen.