Salm 23

cathopic_1490533687985695

La litúrgia l’empra en la memòria de l’entrada de Jesús a la ciutat santa de Jerusalem, també en el Dissabte Sant i en l’Ascensió del Senyor. El rei de la glòria és el Crist «victoriós en el combat», que pren possessió del Regne en la glòria de la seva resurrecció i ascensió. És el salm per excel·lència de la litúrgia la Presentació del Senyor: dut als braços de santa Maria i amb l’ofrena dels pobres, pren possessió del temple. S’empra també en la Dedicació de les Esglésies. La riquesa cristològica fa que s’empri molt en la litúrgia amb diverses significacions del misteri de Crist i de l’Església. També la litúrgia cristiana cristifica el salm referint-lo a l’entrada del Senyor en aquest món.

En aquest sentit és també un salm marià.  Maria és la ciutat de Déu i l’arca de la nova Aliança,  foederis arca per la qual el Verb de Déu entrà en aquest món. És present en el saltiri marià: Maria, més gloriosa que els serafins, és el temple del Verb de Déu. Ella també és ianua caelorum. Vet aquí, doncs, que el salm es pot pregar en tots els misteris de Crist.

Sant Agustí comenta el titulus psalmi amb aquestes paraules: Psalmus ipsi David, de clarificatione et resurrectione Domini, quae matutino primae sabbati facta est, qui iam dies dominicus dicitur. És un salm de diumenge, del Dia del Senyor. Amb raó la nova distribució del saltiri en fa un salm dominical a l’Ofici de lectura del Diumenge IV.

Nosaltres, amb les mans netes de culpa i amb el cor sincer,  podrem entrar en el temple, on hi ha el Crist, assegut a la dreta del Pare.

A Israel formava part de la litúrgia dels pelegrins que arribaven al temple i eren acollits pels levites i sacerdots; reflecteix una praxi i un diàleg ritual entre els levites i el poble. Segurament s’originà el dia que l’arca de l’aliança fou entronitzada en el temple de Jerusalem. Davant l’arca el rei David dansà de goig. És interessant que el salm té com a centre el fet d’entrar a la presència de Déu en el temple, romandre en Ell i gaudir de les seves delícies. Per entrar a la seva presència cal haver recorregut el camí dels set manaments de la llei referents al pròxim (no s’esmenta el 4t.) Són les condicions d’accés al temple que el levita proclama i els qui són absolts hi són admesos: Aquests són els qui venen a buscar-vos per veure’s de cara, Déu de Jacob (v.6).

Cercar Déu és un tema que recorre tot l’Antic Testament i arriba al Nou amb textos com el de: “Tot aquell que demana, rep; i qui busca troba; i a qui truquen li obren” (Lc 11,10). És el quarere Deum que ha inspirat els itineraris espirituals descrits per  grans mestres espirituals. Els cristians són els qui anem a cercar el Senyor per contemplar el seu Rostre. És una afirmació final i esplèndida: Haec est generatio quarentium eum, quarentium faciem Dei Iacob (V. 6).

Tanmateix el tema és encara més gran: el poble està reunit i espera l’entrada del Senyor al santuari, que és el mateix poble. El Senyor ve per habitar enmig del poble, per tal que aquest sigui veritablement  poble de Déu, la seva heretat.

Maria és el primer santuari i l’Església n’és el segon, en ambdós santuaris la glòria del Senyor els omple. És el Rei de la glòria que ha d’entrar en la glòria que li és seva, en el santuari del cel, que ve valent i poderós en el seu combat en la creu i victoriós per la seva resurrecció. Ell és el primer d’entrar, però darrera d’ell les generacions que cerquen el Senyor i volen contemplar-lo de cara, en el seu pelegrinatge reben les benediccions de Déu i els favors del Déu que salva. Sant Ambròs predica també que el salm fa referència al temple que som cada cristià: «Si vols alçar les llindes de la teva fe, entrarà dins teu el Rei de la glòria, portant amb ell el triomf de la seva passió» (Expositio psalmi CXVIII 14).

Pau cita el verset primer per justificar la llibertat cristiana (1Co 10,26). És amb aquesta llibertat i emprant les mateixes paraules que el bisbe sant Fructuós va fer la professió de fe davant del governador.

En aquest sentit és un salm escollit per a la celebració del santoral, per celebrar el dies natalis dels qui han estimat el Senyor: ja són ells qui venen a buscar-vos, Senyor, per veure’s de cara, Déu de Jacob. La litúrgia de la Sinagoga canta el salm quan es retorna la torah’ a l’arca, al final de la litúrgia com una mena d’entronització d’aquesta.

També s’ha de recordar que el verset: És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou (tot el que conté) és proclama en la litúrgia exequial bizantina, just en el moment que el cos del difunt és posat a la sepultura i el prevere hi aspergeix terra al damunt. Això el revesteix d’una gran bellesa. En la litúrgia hispànica també està consignat l’ús d’aquest salm en aquest moment de les exèquies. Trobo realment preciós aquest detall de la litúrgia: quan el cos era dipositat a la terra i desapareixia per sempre dels ulls, és preciós pensar que tot el que hi ha en ell (també el cos que retorna a la pols) és possessió del Senyor.

Per aquests motius i per tants d’altres fa goig de cantar el salm en la litúrgia, tant en el temps de l’espera del Senyor (Advent) com en el temps de la seva glorificació (Pasqua-Pentecosta). També és el salm responsorial de Tots Sants amb l’antífona: Aquests són els qui venen.

Oh Déu, Creador i Senyor de l’univers, vós heu obert les portes del vostre regne perquè entrés Crist, el vostre Fill, feu que ens mantinguem amb les mans netes de culpa i amb un cor pur, perquè puguem ser acollits a casa vostra i obtenir de la salvació. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

En contemplar a la muntanya santa la vostra exaltació, oh Crist, esclat de la glòria del Pare, cantem la lluminosa figura del vostre rostre; adorem els vostres sofriments; venerem la vostra resurrecció i glorifiquem la vostra gloriosa ascensió. Tingueu pietat de nosaltres. 

Salm  23

    

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,

el món i tots els qui l’habiten.

Li ha posat els fonaments dins els mars,

i les bases, a les fonts dels rius.

 

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

Qui pot estar-se al recinte sagrat?

«El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,

que no confia en els déus falsos,

ni jura amb ganes d’enganyar.

 

Rebrà benediccions del Senyor,

rebrà els favors del Déu que salva.

Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,

per veure-us de cara, Déu de Jacob»

 

Portals, alceu les llindes,

engrandiu-vos, portalades eternes,        

que ha d’entrar el rei de la glòria!

 

Qui és aquest rei de la glòria

És el Senyor, valent i poderós,

És el Senyor, victoriós en el combat.

 

Portals, alceu les llindes,

engrandiu-vos, portalades eternes,

que ha d’entrar el rei de la glòria!

 

Qui és aquest rei de la glòria?

És el Senyor, Déu de l’univers,

és aquest el rei de la glòria.