Salm 20

L’origen del salm, segons els exegetes, rau en la litúrgia de l’entronització dels reis d’Israel. En la primera part s’escolta un oracle de benedicció (3-7) pronunciat per un sacerdot, al bell mig, l’aclamació del poble (8), en la segona part, un oracle de maledicció, perquè Déu maleeixi els enemics del rei (9-13) i l’aclamació final de tota l’assemblea (14).

Abans del Nou Testament tingué ja un significat messiànic i escatològic. Serà el rei Messies, coronat i ungit per Déu mateix, que lluitarà i vencerà totes les forces del mal (forces que el salm maleeix), totes les perversions de la història i establirà el seu regne d’anys sense fi. Si no tenen fi és que és un Regne etern: non erit finis. Aquest salm canta, doncs, la resurrecció de Crist. Ell en la seva vida mortal demanà al Pare la vida i li fou concedida, abundant i gloriosa, en la seva resurrecció. Déu Pare sortí a rebre’l: «Augurant-li felicitat i posant al front una corona d’or». La corona d’or puríssim que brilla sobre la testa del rei és signe de la protecció divina (vegeu el bell relat de 1Sa 12,30).  Ara és el Crist victoriós que ha vençut la mort; «Oh Rei vencedor, compadiu-vos de nosaltres» (Tu nobis victor Rex, miserere). Jesucrist serà la nostra benedicció: sempre es valdran del seu nom per beneir. Ell és la nostra benedicció, també una benedicció per tota la humanitat. El Pare ens ha beneït en Crist.

Alceu-vos, Senyor, amb el vostre poder: el poder del Fill és l’Esperit Sant. Serà aleshores la victòria escatològica del Crist en la consumació del Regne.  Sant Agustí escriu: “Crist és el rei que regna des de d’aquest patíbul reservat als esclaus, la santa Creu, i no té por de caure, tampoc esdevé altívol (…) ans el contrari, espera en la misericòrdia del Pare i per raó de la seva obediència no trontollarà (non commovebitur)” (In Ps 20:8).

Té bellesa el verset: L’ompliu de goig amb la vostra mirada. Cert, la mirada del Pare omplia de goig a Jesús, aquest goig era la presència de l’Esperit Sant. En aquest sentit sant Agustí ensenya que el salm és De Christus canitur.

Hi ha una colla de versets que han estat suprimits de la Litúrgia de les Hores pel seu tot imprecatori i aparentment poc cristià, però els enemics del Messies ja han estat vençuts. La victòria ha estat guanyada des de sempre, per això ja no pot representar-se cap batalla com incerta. Cal pensar amb les paraules de Isaac de Nínive:

«Tú no has sido constituido para clamar venganza en contra de las acciones y en contra de aquellos que las cometen, sino para invocar sobre el mundo la misericordia, para velar por la salvación de todo y para unirte al sufrimiento de cada hombre, de los justos y de los pecadores…Persigue el bien, no la justicia. La justicia es ajena a la conducta del cristianismo… No amonestes a ninguno, no reprendas a ninguno, ni siquiera a aquellos cuya conducta es muy mala. Extiende tu manto sobre el que cae y cúbrelo. Si no puedes tomar sobre ti mismo sus pecados y recibir en su puesto el castigo por ellos, soporta al menos que te tomen como desvergonzado para no avergonzarle a él».

          Oh Déu, heu omplert de glòria i majestat el vostre Fill i heu posat sobre el seu cap la corona reial; infoneu sobre l’Església, el seu Cos místic, l’abundància de la benedicció, perquè superada tota adversitat, exulti de goig davant la vostra mirada i enalteixi sempre el vostre nom amb himnes de glòria. Per Crist Senyor nostre. Amen.