Salm 2

Aquest salm l’Església el canta molt joiosa en la nit de Nadal. És l’introit de la Missa de la Nit amb l’antífona: Dominus dixit ad me: Filius meus es tu, hodie ego genui te. La melodia gregoriana és simple, sòbria i bella. La statio d’aquesta missa era a santa Maria, la Major, ad praessepium. També és el primer salm de l’Ofici de Lectura de la solemnitat del Naixement de Jesús. Realment és profecia del Messies, rex et victor. Per sant Ambròs és el salm propi del Naixement del Senyor, per Justí és el salm del Baptisme de Jesús i per Màxim de Torí és, sobretot, un salm de Pasqua de Resurrecció. 

Sant Ciril d’Alexandria comenta: «El salmista diu haver engendrat avui a qui Déu havia engendrat d’ell d’abans de tots els segles, a fi de rebre’ns com a fills adoptius, ja que en Crist, en tant que home, s’hi assumeix tota la humanitat: així també el Pare, que posseeix el seu propi Esperit, es diu que el dona al seu Fill, perquè nosaltres ens beneficiem de l’Esperit en Ell. Per aquesta causa pertanyé a la descendència d’Abraham, com està escrit, fet semblant en tot als germans» (Commentarium in Ioannem 5:2). 

És un salm on s’hi senten quatre veus: la del salmista, la dels reis de la terra, la del rei o del fill, la del Senyor i de nou la del salmista. Totes aquestes veus hi són presents bellament, però la veu més alta és l’oracle del Senyor que proclama el rei com a fill seu i hereu. 

Tu ets el meu Fill estimat: aquestes paraules les va dir el Pare en el baptisme i en la transfiguració de Jesús, el Senyor: «Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (1Pe 1,17). L’autor de la carta als Hebreus exclama: «¿A quin dels àngels de Déu ha estat dit: Tu ets el meu Fill avui jo t’he engendrat? I encara: «Jo li seré pare, i ell serà el meu fill?» (5, 5).

També en la seva gloriosa i vivificant resurrecció: «Ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres els seus descendents.  Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu fill; avui jo t’he engendrat» (Ac 13, 32-33). Ens ha de fer un goig molt gran i una impressió molt viva cantar el salm que els apòstols empraven per anunciar la resurrecció de Jesús.

La interpretació cristològica del salm comença en el Nou Testament i és present en tota la tradició cristiana. Els apòstols per anunciar l’evangeli de la resurrecció empraven aquest salm, en el qual hi veien una profecia del Misteri del Crist Gloriós. És el salm messiànic per excel·lència. També és citat a l’Apocalipsi: 2, 27; 12, 5; 19, 15. És el salm més citat en Nou Testament. Dins de la col·lació dels salms és el primer dels salms reials o messiànics. El salm conté també la segona benaurança del saltiri: «Feliços els qui en ell es refugien».

El nou rei no regna en virtut del seu poder o de la seva ascendència, sinó en virtut del decret del Senyor que l’ha elegit i li ha fet la promesa d’un regne universal. Déu Pare proclamà el decret de fer-lo hereu i rei de tots els pobles. El salm presenta també aquest rei, com «L’Ungit i Fill seu». 

També com un rei combatut en la seva passió, així ho interpreta el llibre dels Fets a 4, 24-27: «Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant». Per aquest motiu, secularment s’ha cantat el Divendres Sant a Matines amb l’antiquíssima antífona: Astiterunt reges terrae, et principes convenerunt in unum adversus Dominum et adversum Chrristum eius. Així començava l’Ofici de Tenebres del dia de la mort del Senyor. Déu ja no governarà a les nacions amb una vara de ferro, sinó amb la seva santa creu, amb aquesta esmicolarà els enemics (v. 7). 

És un dels salms més estimats de la tradició cristiana perquè en el v. 7, «Avui t’he engendrat», es contempla tant la generació eterna del Verb, com el seu naixement temporal en la carn. La teologia litúrgica contempla en aquest hodie la generació del Verb en el si del Pare, el naixement en la carn ex Maria virginis i el seu naixement en els cors per la gràcia de la fe i de l’adopció. 

És usat en la litúrgia i en la pietat de l’Església perquè resplendeix la nostra filiació divina. A cadascú de nosaltres el Senyor ha dit: «Tu ets el meu Fill». Ja que som «fills en el Fill». En el cursus romà més antic era el segon salm de Matines, perquè la recitació del saltiri començava el primer dia de la setmana, a l’Ofici Nocturn.