El Pare va escoltar les pregàries del seu Fill que suplicava amb grans clams: He 5,7. El salm canta el Misteri Pasqual del Senyor. Déu que per la resurrecció ha concedit al Rei Messies, que és Crist, la victòria. Que Déu Pare es recordi de la victòria sobre el pecat i la mort del seu Fill en la creu, una victòria que celebrem a cada Eucaristia i ens faci comprendre les paraules de la carta de sant Joan: «La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?» (1Jn 5,13). Quantes vegades hem de dir aquestes paraules evocant el sacrifici del Fill: Memor sit omnis sacrificii tui et holocaustum tuum pingue habeat (v.4), Que el Pare del cel es recordi de l’ofrena del Fill, de la seva oblació a la creu i per aquesta oblació siguem salvats. ¿No és això l’Eucaristia?
Des de la Pasqua cal desitjar ardentment que Déu concedeixi i realitzi tot el que el cor del Senyor Jesús es va proposar. El que es va proposar és que s’acompleixi la voluntat del Pare i que la seva salvació es faci present en tots els homes (Jn 6,40). El salm es desenrotlla com una anàfora a manera de memorial: «Que Déu recordi», com una semblança i una anticipació del memorial eucarístic.
Agustí contraposa els homes que posen la seva confiança en els béns temporals, (també els qui es vanaglorien dels honors), als creients que, sense buscar la seva pròpia glòria, s’alegren del nom del Senyor i en el seu Nom troben la força (In Ps 19,8ss). Els cristians tenim altres armes per lluitar contra els enemics, armes que no són mai violentes, i sempre han d’exclamar: «Donem gràcies a Déu que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre» (1Co 15,57). És un cant de l’Església a Jesucrist. Com una mena de Te Deum reial.
És un salm pre-exílic. Juntament amb el salm procedent i el càntic d’Anna (1Sa 2) expressen la litúrgia monàrquica en el temple. Són textos molt arcaics. Aquest salm, i el que ve, formen part de l’Ofici reial en el Orthos bizantí. Són salms àulics, que es cantaven a la capella imperial, cada matí, abans dels salms.
Senyor, vós escoltàreu el vostre Fill quan en el dia del perill de la passió us va invocar, i ressuscitant-lo d’entre els morts li vau donar la victòria; mireu els qui invoquen el vostre nom i envieu-nos el vostre ajut des del santuari, perquè puguem alçar els estendards de la victòria del vostre Fill, que viu i regna pels segles dels segles. Amén
Salm 19
Que el Senyor t’escolti el dia del perill,
que t’empari el nom del Déu de Jacob,
que t’ajudi des del santuari
i et sostingui des de Sió.
Que tingui presents les teves ofrenes
i es complagui en els teus sacrificis.
Que et concedeixi el que desitja el teu cor
i dugui a terme el que et proposes.
Que puguem celebrar la teva victòria
i alçar els estendards al nom del nostre Déu.
Que el Senyor acompleixi tot allò que demanes.
Ara sé de cert que el Senyor
dóna la victòria al seu Ungit.
Des del cel, on té el santuari, li respon
amb prodigis del seu braç victoriós.
Uns es fien dels carros, altres dels cavalls;
nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu.
Ells no s’aguanten i cauen,
nosaltres, drets, resistim.
Doneu al rei la victòria, Senyor,
escolteu-nos avui que us invoquem!