És un salm bellíssim i delicat. Un cant a la Paraula i una pregària del cor. És una anticipació del gran salm 118. La dolcesa de la Paraula del Senyor és comparable a la mel (118, 103). La mel que porta l’esposa dels Càntics a la boca però també la mel de la Paraula, dolça i amarga alhora, d’Ezequiel (3,3), d’Isaïes (42,10) i del vident de l’Apocalipsi (10,10). Fa pensar en el misteriós verset que antiquíssims manuscrits de l’evangeli de Lluc transcriuen: Ili obtulerunt ei partem piscis assi et favum melli. El salm és manifestació de la recerca de la transparència recíproca entre Déu i l’home. És una petició d’humilitat i obediència. El text respira una netedat com una aigua clara i nítida.
La Paraula és saborosa per la promesa que porta i és amarga alhora perquè suscita la persecució del mateix profeta, que la rep i l’ha de predicar.
El salmista escruta delicadament el seu cor i demana al Senyor que li perdoni fins i tot el que li passa inadvertit. És un orant piadós, profundament espiritual, del cercle dels hasîdîm, enamorats de la Llei i contents del seu Déu, la seva única riquesa. També suplica que sigui alliberat de l’orgull, que és el primer pecat. És una pregària única en tot el saltiri.
La perfecció de la Torah és una profecia de la Paraula de la Nova Aliança, Jesús mateix: Jesu, dulcis memoria, dans vera cordis gaudia: sed super mel et omnia ejus dulcis praesentia. És el Senyor qui omple el cor de goig i il·lumina el ulls. Ell és la Saviesa del Pare i a ell s’apliquen les paraules del Siràcida: «Guardar el meu record és més dolç que la mel, posseir-me és més dolç que la bresca» (Sir 11:3). Quan resem el salm cal que tinguem el sant nom de Jesús en el cor, és d’ell de qui es parla. La última estrofa és plena de tendresa: Que li sigui agradable aquest poema. Sí, els salms d’Israel, també de l’Església, són cants d’amor.
Salm 18 B
La llei del Senyor és perfecta,
I l’ànima hi descansa
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel,
regalimant de la bresca.
El vostre servent està prompte
a guardar-los amatent;
però ¿qui s’adona de les pròpies errades?
Disculpeu allò que em passa inadvertit.
Preserveu-me, Senyor, de l’orgull,
que no s’apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa.
I les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Senyor,
penyal meu, redemptor meu!