Un salm molt estimat en la litúrgia de l’Església. El sol és el Crist que surt del tàlem nupcial del Pare: Tamquam sponsus Dóminus procédens de thálamo suo. També surt de Maria Verge, i corre com un atleta, el bell atleta, que fa la cursa fins a la creu, on rep la corona de la victòria i pel camí ho embelleix tot de la seva bellesa i ho escalfa tot amb el seu amor. L’Església el canta tota joiosa la nit de Nadal. També es canta en la litúrgia dels apòstols perquè la glòria de Déu s’ha manifestat en la predicació de l’Evangeli: La seva crida (la dels apòstols) s’escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món. La glòria de Déu s’ha manifestat en la predicació de l’Evangeli a tot el món. En aquest sentit és citat a la carta als Romans a 10,18. La predicació es fa sense paraules, és a dir, amb obres, que autentifiquen les paraules. Sant Francesc deia: «Prediqueu l’Evangeli amb les obres, i si cal amb les paraules».
Els exegetes el senyalen com un salm antiquíssim, amb influències de literatura pagana. Nosaltres formem part de la glòria de Déu perquè per obra de la gràcia hem estat salvats. La gràcia no seria gràcia si no fos gratuïta. És obra de la gràcia de Déu, sense mèrit per part nostra.
El Senyor sempre s’avança (com el sol que ascendeix) quan nosaltres mereixíem condemna, abans ja ens ha perdonat. Ho va escalfant tot del seu amor i il·lumina les nits de l’ànima. Gratuïtament. Per orgull mereixíem ser castigats, ell s’ha avançat a perdonar-nos. Sense saber-ho, sense pretendre-ho, ens hem trobat perdonats i justificats.
Canta també la glòria de Déu revelada en Crist i en la seva salvació. Així ho predica sant Agustí en el comentari d’aquest salm(cf. In Ps 18:1). En la nit joiosa de Nadal el cant ressona amb una força commovedora: el cel, per boca dels àngels, canta la glòria de Déu (Gloria in excelsis Deo) pel naixement del Fill estimat del Pare, en la humanitat de l’Infant Jesús, com un cant que acompanya el relat del naixement de Jesús segons Lluc. Realment impacta aquest salm que des antic es canta en l’ofici nocturn de Nadal. És impressionant saber que els clergues de Roma cantaven ja a finals del segle V aquest salm a santa Maria, a la basílica liberiana, ad praesepium. L’antiquíssima antífona que adorna el salm per Nadal és aquesta: Tamquan sponsus Dominus procedit de thálamo suo. Una imatge bellíssima, nupcial. Són les noces de l’Anyell, l’intercanvi meravellós (Oh admirábile commercium) .
El salm, per altra banda, manifesta la glòria/presència (kabod) de Déu en el firmament, gairebé donat com un enigma, per descobrir més enllà, sempre més enllà, la glòria del Déu vivent. Glòria que es manifestarà en el salm que ve a continuació, en la Paraula.
Salm 18 A
El cel parla de la glòria de Déu,
l’estelada anuncia l’obra de les seves mans.
Els dies, l’un a l’altre, es transmeten el missatge,
l’una a l’altra se’l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els sentí la veu,
La seva crida s’escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt en un extrem del cel,
i se’n va fins a l’altre;
res no s’escapa de la seva escalfor.