El Pare va venir «aquella nit» a l’hort de les Oliveres a escorcollar el cor del seu Fill i no hi va trobar res de fals. Quan es desvetllà, en la seva resurrecció, el va contemplar cara a cara. Entretant el Pare el guardava com la nineta dels seus ulls i ell no va defallir en la seva obediència. En els salms on hi ha presents les declaracions d’innocència cal descobrir-hi l’obediència del Senyor portada al límit de la creu i allí confessades. Totes les infidelitats nostres sempre estan davant d’aquesta obediència i queden gloriosament aturades allí. També és allí, a la creu, on troben misericòrdia. Hi ha una acceptació incondicional de la voluntat de Déu. El Fill de l’home és transparència pura davant del Pare. Amb aquest salm amb Jesús preguem que siguem alliberats de totes les tenebres (ofuscacions) del cor, per estar davant d’ell com un mirall (v. 3) i caminar en la veritat.
La imatge del lleó que rugeix, sant Pere a la primera carta l’aplica al Maligne: «Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir» (1Pe 5,8). Els enemics formen part dels qui tenen el diable per Pare (Jn 8,14), els quals han expulsat el Salvador de la ciutat i l’han crucificat. El qui prega el salmés el mateix Jesús, el Just per excel·lència: «Vau negar el Sant i el Just i demanareu a Pilat que us indultés un assassí. Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nosaltres en som testimonis» (Ac 3,14-15). El salmista demana que l’espasa del Senyor separi els vius dels morts en el seu judici. És d’aquest judici que el Senyor parla en les paràboles del Regne; només el Senyor, no nosaltres, ha de destriar els injustos dels injustos, el bo del dolent, el blat del jull. Les darreres paraules del salm (v.14) són realment temibles. Res viurà i res perdurarà de la descendència del mal. El mal no genera cap riquesa pels qui venen després, el bé sí.
Ompliu-los les entranyes del càstig que els espera;
que els seus fills en quedin saciats,
i en deixin als seus néts les engrunes.
El salm és la pregària de tota l’Església, unida a Jesús, perquè sigui alliberada i protegida de tots els mals i del Mal més absolut i radical, el Mysteriuminiquitatis. L’Església amb Jesucrist prega: Ego autem in iustitia videbo faciem tuam; satiabor, cume vigila vero, conspectu tuo (v.15). Es pot entedre en un sentit literal: «quan em desvetlli», és a dir, «quan arribi el matí», però té més sentit entendre: «quan em desvetlli després del son de la mort». Llavors el verset és una clara referència a la resurrecció. Jesús amb la seva resurrecció posseeix la plenitud de la visió del Pare.
És la benaurança que Jesús proclamà dels nets de cor que veuran Déu com a l’Apocalipsi està escrit: «Els seus servents l’adoraran, el veuran cara a cara i portaran el nom d’ell escrit al front» (22,4). Aquest verset és una mica misteriós: Ego autem in justitia videbo faciem tuam, satiabor, cum e vigila vero, conspectu tuo. [Jo contemplaré en la justícia (sedek), el vostre rostre, quan em desvetlli em saciaré en la vostra presència (temuna)].
Tant la imatge de l’ombra, com la de les ales, són pròpies de l’espiritualitat bíblica. És l’ombra dels querubins de l’arca com un signe de protecció Déu mateix: les ales, a més, són una imatge maternal; Jesús la va fer servir per expressar el seu amor a Jerusalem, quan aquesta el refusava (Mt 23,37). No hem de tenir por de pregar aquest salm amb les imatges vigoroses contra el Mal, l’hem de resar com un exorcisme. La litúrgia del Cister estima el verset 8:
Custodi me ut pupils me oculti, cub umbra alarem tu aurum protegí me, recitat a les completes quotidianes, després de la lectura breu.
Vós, Pare nostre, heu escoltat el plany del vostre Fill i l’heu alliberat de la mort, escolteu la pregària Església, que l’Enemic vol fer-li mal, i allibereu-la del Maligne per l’espasa de la vostra Paraula, fent-li veure les meravelles de la vostra gràcia. Per Crist Senyor nostre.
Salm 16
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
acolliu el meu clam;
escolteu ben atent la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.
Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
Veniu de nit a examinar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals.
No se m’ha desfrenat la boca, com la de la gent,
estic atent a la paraula dels vostres llavis.
Els meus passos no abandonen els camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l’amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s’arreceren als vostres braços.
Guardeu-me com la nineta dels ulls,
empareu-me a l’ombra de les vostres ales,
on no m’abasti l’injust que m’assalta,
i l’odi dels enemics que m’envolten.
Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.
Se m’acosten, ja m’envolten,
prenen vistes per tombar-me per terra;
es deleixen com un lleó per la presa,
que observa, ajupit, des de l’amagatall.
Alceu-vos, Senyor! Planteu-los cara,
que la vostra espasa m’alliberi dels injustos,
que els faci morir la vostra mà, Senyor,
separeu-los dels vius.
Ompliu-los les entranyes del càstig que els espera;
que els seus fills en quedin saciats,
i en deixin als seus néts les engrunes.
Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n.