Salm 13

Sant Pau el cita a la carta als Romans per descriure la situació de la humanitat allunyada de Déu i escriu: «Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els altres pobles. Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu» (Rm 3, 10-11). Així descriu la corrupció del món sense la gràcia de Déu. On sobreabundà el pecat, la misericòrdia és encara més desbordant.

La locució: «Déu no és res» no s’ha d’interpretar des de l’ateisme modern,  simplement vol dir que l’insensat creu que Déu no actua i no té cap temor de Déu. També sant Pau ensenya a la carta als Romans: «Ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. Presumint de savis, s’han tornat necis» (1, 21-22). El verset la Vulgata el  tradueix així: Dixitinsipiens in corde suo: Non est Deus. Remarquem que ho diu en el seu cor, en el seu interior, no pas públicament, la negació de Déu, fins i tot en l’aparença de la fe, és també un dimoni mut. Són aquells que teòricament no neguen Déu, però dins del seu cor, és com si no existís. És la temible diferència entre l’ateisme teòric i el pràctic. Aquest és blasfem.

Continua dient que no n’hi ni un de sol que faci el bé i sant Agustí remarca que l’ expressió pot incloure o excloure un de sol, talment digués que aquest camp arriba fins al mar, però el mar queda exclòs del camp; també podem dir: ningú no fa el bé fins a Jesucrist, l’únic que fa perfectament el bé i cap home pot fer el bé sense Jesucrist. Jesucrist s’inclou en aquesta humanitat de tal manera que des del Nou Testament, en l’odre de la gràcia, un ha fet el bé. Aquest «un» és qui passà fent el bé, segons el llibre dels Actes. En aquest sentit l’antífona que acompanya el salm és definitiva de cara a la interpretació cristiana: tots els qui viuen en la desobediència per l’obediència d’un de sol tornen cap a Déu Trinitat. El Senyor ens ha pres en la seva obediència fins a la creu. Des d’ara, ajudats per la gràcia, els homes tornaran pel treball de l’obediència (segons la Regla de sant Benet) a Aquell del qual es van allunyar per la desobediència. Ell que aprengué a ser obedient fins a la mort i una mort de creu.

Ell forma part del poble pel qual Déu fa justícia: Es reien de la causa del pobre i han vist com Déu l’empara (v. 6). El v. 4, els qui devoren el meu poble és pa sagrat el que devoren, és fortíssima. Menjar el pa sagrat és una blasfèmia. Seria com menjar els pans de la proposició, que estaven sempre davant del Sant dels Sants. Jesús és el pobre i germà dels pobres. ¡Ai d’aquells que es riuen de la seva causa perquè la causa dels pobres és la de Déu!

El salmista, finalment, sospira perquè vingui la redempció de Déu. Ell és l’únic que pot renovar el seu poble. Una llarga espera, també una gran esperança. És clara la  referència al retorn de l’exili. Talment Pau escriu als Romans: «Així tot Israel serà salvat, tal com diu l’Escriptura: L’alliberador vindrà de Sió, allunyarà de Jacob les seves infidelitats» (11,26). Sempre hem de viure l’esperança que el Senyor renovarà (farà nova) la vida de l’Església, però això pertany al món que ha de venir. De lluny, tanmateix, sentim les cançons d’alegria dels qui venen de la gran tribulació i han rentat els seus vestits en la sang de l’Anyell. En aquest sentit és un salm quaresmal, cant dels pelegrins vers la Pasqua eterna, quan el Senyor renovi del tot i per sempre el seu poble. El darrer verset literalment és: «Qui farà de venir de Sió la salvació d’Israel? Quan el Senyor faci retornar el seu poble: Quina festa a Jacob! Quina festa a Israel!

Aquest salm és quasi idèntic al salm 52. En aquesta versió Déu és anomenat «Jhavè» i en el segon «Elohim», perquè procedia del Regne del Nord.

Senyor, que sentim la vostra veu que ens diu:«Jo faré que tot sigui nou» per tal que l’Església, plena de goig, i renovada per la vostra gràcia, s’alegri de veure el mal vençut per sempre i canti per sempre la vostra lloança, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.