Salm 11

cathopic_1518805301621873

La injustícia no va enlloc (v.9), però la justícia va cap a Déu. El salm proclama que Déu estima els pobres i desvalguts, que som nosaltres. El Senyor es va aixecar per ells el dia de la seva gloriosa resurrecció (v. 6). Per nosaltres, que som pobres, el Pare es dignà enviar el seu Fill Jesucrist, segons sant Agustí.

Fixem-nos en la bellesa del verset 6: Si els desvalguts sofreixen i ploren els pobres ara mateix m’aixeco. Són tants els desvalguts, són tants els pobres que ploren. Es què hi pot haver una imatge més commovedora que aquesta? Veure plorar els pobres, Déu meu. Ells que són la seva heretat, que no tenen a ningú més, sinó el seu Déu.

És important el primer verset: Salveu-nos que no queda gent bona, verset que la Vulgata tradueix per:  quoniam defecit sanctus, quaedem nutisunt fideles a fillis hominem (literalment, perquè falta un home sant i no hi ha fidels entre els fills dels homes). Són els sants i els justos els qui salven el món. Només Déu pot salvar quan ells no hi són perquè l’aliança queda destruïda. Aquí caldria fer referència al relat de l’últim just tant present en el destí d’Israel. Enmig del terrible holocaust del poble sant en el segle XX, els jueus piadosos evocaven el darrer just com a possibilitat de la supervivència d’Israel com a poble de Déu. El salmés també meravellós perquè contraposa la paraula humana, tantes vegades falsa i trencadissa, a la Paraula de Déu, ferma i fidel.

L’oracle del Senyor és la Paraula de Déu (v. 7). Una Paraula que passà pel gresol de la creu, puríssima. La mentida, en el salm, no és només una manca de virtut moral, sinó una idolatria. Evoca un país d’estafes i de pillatge, sense temor de Déu. Els idòlatres són mentiders i falsos. Jeremies podria comentar el salm amb les paraules: «La seva llengua, com un arc, tira mentides, amb falsedats es fan amos del món, passen de fer mal a fer més mal, i a mi no em coneixen» (Jr 9,2). Que el Senyor ens salvi de la mentida i que faci triomfar la veritat de la seva Paraula. Els justos no van enlloc (el mal condueix al no res), però els justos, amb el bé que fan, van cap a Déu i són exalçats.

Senyor de tota veritat, vós heu promès la salvació els qui invoquen el vostre nom, us demanem pel vostre Fill Jesucrist, Paraula de salvació i Verb de la veritat, que ens preserveu de la mentida del món i protegiu-nos del pare de la mentida. Amén.

Salm 11

Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona,

entre els homes ja no hi ha fidelitat.

Tot el que diuen els uns als altres és mentida,

fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals.                                                      

 

Que el Senyor acabi amb els llavis aduladors

i la llengua que parla amb altivesa.

Són els qui diuen: «Tenim llengua,

en tenim i ens en valem, qui ens pot manar?»

 

El Senyor respon: «Si els desvalguts sofreixen,

i ploren els pobres, ara mateix m’aixeco *

a salvar del perill el qui ho demana.»

La Paraula del Senyor és de bona llei;

és plata sense escòries, refinada set vegades.

 

Vós, Senyor, ens protegireu,

ens guardareu de tots aquests per sempre.

Ronden els injustos i no van enlloc,

mentre ell enalteix els homes menyspreats.