Salm 10

Estic en mans del Senyor, per tant, en bones mans. Les primeres paraules evoquen la nostra vida errant, esperant la Jerusalem del Cel, com estrangers i peregrins en aquest món. El millor és romandre unit al Senyor. O com l’ocell solitari, de sant Joan de la Creu en el Càntic Espiritual:

«La primera, que se va lo más alto; la segunda, que no sufre compañía, aunque sea de su naturaleza; la tercera, que pone el pico al aire; la cuarta, que no tiene determinado color; la quinta, que canta suavemente. Las cuales ha de tener el alma contemplativa que se ha de subir sobre las cosas transitorias, no haciendo más caso de ellas que si no fuesen, y ha de ser tan amiga de la soledad y silencio, que no sufra compañía de otra criatura; ha de poner el pico al aire del Espíritu Santo, correspondiendo a sus inspiraciones, para que haciéndolo así, se haga más digna de su compañía; no ha de tener determinado color, no teniendo determinación en ninguna cosa, sino en lo que es voluntad de Dios; ha de cantar suavemente en la contemplación y amor de su Esposo».

El salm és realment bell perquè contraposa la fe del just i la seva confiança amb el Senyor amb la dels injustos (els qui no compleixen l’aliança) que tindran part en la sort que Sodoma i Gomorra (Gn 19,24) i hauran de beure el calze de la ira de Déu. Aquesta imatge apareix al final de la Sagrada Escriptura a Ap 8,5; 10,14 i 20,10. Adonem-nos que els càstigs de Déu venen del cel (només Déu ho pot fer). Tenir part de la sort de les ciutats maleïdes (Sodoma i Gomorra) és temible, però és consolador considerar que les mans de qui sosté el calze són les mans plenes de misericòrdia de Déu. I hem de pensar amb el verset tant bell del discurs de Jesús sobre el judici:

El salm profereix dues afirmacions. La primera, que Déu té el seu tron en el cel (quan el tron de Déu està en el cel, tot el cel és el tron de Déu). El cel és on hi ha la presència de Déu i afirma, també, que quan el Senyor habita en nosaltres som el seu cel. Però immediatament cal afegir: No obstant això, i pròpiament, només nostre Senyor Jesucrist i salvador nostre és el temple de Déu (cf. S. Jeroni, Breviarium in Psalmus 10:5).

La segona, que el Senyor examina els homes, examinar vol dir escrutar. Són les purificacions del cor i la fidelitat en el camí de la fe «mentre és fosc» (v.2). La victòria de les forces del mal és comparable a l’esfondrament de l’univers: Què pot fer un just si els fonaments s’esfondren? (v.3). La victòria del mal és el caos, el no res. La injustícia esfondra els fonaments del món. Aquest verset 4 és traduït literalment per la Vulgata així: Oculieius in pauperemspiciunt. Literalment no diu que examina els homes en general sinó que es fixa el pobre, en el qui, perseguit, ha de fugir errant per les muntanyes. Té més sentit i és més bell.

També és desafortunat que no reculli segons la tradició litúrgica (servada en el saltiri de les Esglésies ortodoxes) la versió del verset 5: El qui estima la iniquitat, odia la seva pròpia ànima. Així ha estat predicat el verset pels Pares de l’Església. Això ho consigna la Vulgata: qui autemdiligitiniquitatemodit anima eius. El pensament és profund: qui estima la iniquitat es fa mal a sí mateix. És realment desastrós que la versió de la LH en català ometi aquesta paraula inspirada de l’Escriptura i que forma part del saltiri ecumènic.

Els homes rectes el veuran cara a cara. Els justos veuran el rostre de Déu, del Déu just i que estima la bondat. És una anticipació de les benaurances: «Benaurats els nets de cor veuran Déu cara a cara» (Mt 5,8). «Veure el rostre de Déu és posseir-lo», afirma sant Gregori de Niça, que també escriu: «Moisès caminava com si veiés l’invisible». Realment meravellós: l’objectiu de la vida del creient és veure el rostre de Déu: «Ara veiem de manera fosca, com un mirall poc clar, després hi veurem cara a cara» (1Co 13,12).

Tot el salm mostra la serenitat del creient que discerneix les coses des de Déu. L’orant sap que «Déu té el seu tron en el cel» i farà que siguin verídics els càstigs dels injustos, però també les promeses fetes als justos.

Senyor, vós sou l’únic que podeu discernir el just de l’injust. perquè res s’escapa de la vostra mirada, concediu els qui som provats en aquest món la vostra ajuda perquè puguem ser trobats irreprensibles en el judici del vostre Fill, que viu i regna pels segles dels segles. Amén.