La Humanitat de Crist és la nostra alegria

El primer subsidi de la Delegació inaugura l’any de gràcia de l’Església, que és l’Any litúrgic. És realment un any de gràcia, ja que celebrant tot el Misteri de Crist descobrim tota la bellesa del Crist i la seva salvació. D’aquesta manera ens omplim de l’amor que ha vessat en els nostres cors (Rm 5,5). Un amor que esdevé el cor i el sentit de cada celebració litúrgica. Un amor que es desborda més enllà de si mateixa
per esdevenir caritat viva, desig de pregària i testimoniatge.

És en cada celebració de l’Eucaristia que la comunitat s’edifica i es deix edificar com a Cos de Crist. La contemplació i la celebració del Misteri total del Crist comença a l’Advent. El temps de l’espera de Crist aquest any està marcada pel dolor de la pandèmia.
El dolor sempre purifica la pregària, la despulla de paraules per trobar l’essencial, que és Déu mateix. Visquem aquest Advent amb una esperança pura i una certesa indestructible: que el Senyor és amb nosaltres. Si el Verb de Déu s’encarnà en un temps i en una època, s’encarna també en tots els temps i en totes les èpoques. També en
aquesta humanitat afligida pel coronavirus, en la qual els més pobres sofreixen més.
La humanitat de Crist és la nostra alegria, escriu sant Tomàs d’Aquino al començament del seu tractat del Verb encarnat. Així també ho canten els prefacis de
Nadal. En el camí de la història hi ha el Verb encarnat que ho recondueix tot cap a Déu (cf. STh III q.9a.2.). Reconduir cap a Déu vol dir porta-ho tot cap al bé i la justícia. Ens fa descobrir com a german (Fratelli tutti). Una fraternitat que seria una utopia si no hi hagués el misteri de la paternitat divina. Tenim moltes esperances (que s’acabi el malson de la pandèmia, una vacunació universal i gratuïta, que tornin els dies de treball i de festa per tothom), però els cristians tenim una esperança que és a l’inici de totes i no canviable per cap altra: Crist mateix. Esperat, celebrat i present en la litúrgia d’Advent i de Nadal.


Rafael Serra Abellà, pvre.